Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de la Vall de Fonollosa

El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.

Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Valldel Màrtirde Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.

El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.

El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.

Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.

L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Cellers de Torà

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Solervicens de Navarcles

La Font de Solervicens  esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.

Historia:

  • Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
  • La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
  • Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
  • Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
  • La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
  • Segons els anys, a l’estiu no raja.

Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.

La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.

Observacions:

Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.

Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres : L’Alzina de cal Suanya de Manresa

L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.

Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.

L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.

De tronc i branques gruixudes, ara seques,

algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Els 3 Plàtans de Cal Suanya de Manresa

Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.

Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.

Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.

Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.

Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Arrel de Manresa

Per visitar la Font de l’Arrel, podeu arribar pel camí asfaltat agrícola de Manresa que porta a Monistrolet de Rajadell,

una vegada passat el pont sobre la riera de Rajadell, i Suanya i el viaducte de la C-37,

veurem al poc i a la dreta un lloc per deixar el vehicle.

A peu i per un sender baixareu fins la font, que esta situada dins del bosc i a tocar del torrent de l’infern.

Recull l’aigua de la part superior, on hi ha una tapa amb el nom de la Font,

L’aigua surt a l’exterior per un tub, que cau per una paret de calcària coberta d’hepàtiques tal·loses i de capil·leres.

Tot l’any el seu cabal es escàs però constant.

A cada costat hi han uns seients d’obra en forma de muret.

Es un lloc molt tranquil i visitat per senderistes i ciclistes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero