Avui destaquem: Font dels Clotassos de Vilada

La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.

Historia:

  • Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l’any 1932, en ple fervor Republicà.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
  • És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d’un estil molt semblant.

Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.

El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.

Observacions:

La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià en el  Pla de Santa Maria del Berguedà.

En la paret de l’antiga masia de Santamaria, te una cavitat on hi ha una aixeta.

Front seu disposa d’una taula rodona i 4 seients per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Camí Verd a Puig-reig

La Ruta de les colònies tèxtils es tot seguin el traçat de l’antic tren que forma el Camí Verd.

En el carrer de l’estació en les primeres cases de Puig-reig venint de Manresa, hi ha un petit parc o espai verd que te varis element a destacar.

Hi ha una font d’aigua de xarxa, feta d’obra amb rocs lligats,

L’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una pica a casi nivell del terra.

Al seu costat hi ha una Barraca de pedra seca,

amb un cep que esta on hi ha la porta de fusta de l’entrada.

També un Pou, ara tapat per seguretat,

Al seu costat hi ha uns bancs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gospí de Sant Ramon

Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)

A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.

Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.

Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu de Fonollosa

Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.

Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.

Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns  100 metres  a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.

Esta formada per taules i seients de pedra,

Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.

A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.

Es un punt de partida per fer nombroses rutes

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou davant Cal Carulla de L’Astor de Pujalt

Aquest Pou esta situat proper a can Carulla dins de la part antiga de l’Astor de Pujalt.

Es d’estructura rodona, te una porta de fusta com accés.

Disposa d’una taula i seient de fusta per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Llac, el camí al Galobart de Navarcles

El Parc del Llac es a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El Camí al Galobart, va per la vora dreta de riu, es un camí de passejada.

En ell trobareu varis aus que hi viuen, … que la gent els ha deixat en aquest espai, i altres els alimenten.

Si voleu descansar, prendre el sol o llegir un llibre, trobareu varis seients de fusta en el recorregut.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

Actualment al Parc s’hi ofereixen un seguit d’activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, …),

loguer de material esportiu i terrassa-bar.

De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya.

Cal recomanar, que millor fer las activitats aquàtiques quan esta obert el servei, per evitar accidents i sempre els menors han d’anar acompanyats per adults.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Mirador de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mirador de Valldoreix  esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.

El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.

Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,

esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines

entre molts més varietat d’arbres.

Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.

Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.

L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.

Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.

Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció

i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero