Setmana dedicada a Fonts urbanes
Al lateral dret de l’església de Santa Maria d’Argençola, esta la Font, rodejada de vegetació.
En una roda de moldre, on hi ha una aixeta polsador.
L’aigua sobrant cau al terra i llisca fins on esta una reixa de desguàs.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.
Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.
Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.
També es coneguda per la llacuna de les Fades.
Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.
Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.
De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar un Pi,
esta entre la Xemeneia i can Colomer i al costat del torrent.
Es un Pi amb un tronc molt allargat,
que destaca entre, alzines i altres arbres…
Te una alçada molt considerable amb una capçada allargada i arrodonida en la part mes superior.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.
Es un espai amb poca vegetació,
però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.
Te alguns arbres i arbustos.
Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.
En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
Fent una passeig planer i apte per a tothom.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.
Historia:
Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.
Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.
L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.
Observacions:
L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.
Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022
Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.
Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.
Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:
Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.
Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !
Recull de dades: Viquipèdia i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.
Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.
Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.
S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…
I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…
Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.
Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.
Text: : Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).
És un petit nucli penjat al vessant nord-occidental d’un puig que s’aixeca enmig d’un fondal ric en aigües i que es troba coronat pel castell d’Enfesta.
Just davant de la primera casa del poble entrant per l’accés principal, aquesta rasa és travessada per un petit pont de pedra de dos arcs de mig punt
la funció del qual, tenint en compte la seva estructura superior, sembla que devia ser la d’aqüeducte.
Actualment, mig tapat per la vegetació
i des de fa molts anys que no hi passa l’aigua.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 