La Bassa del Claustre del Monestir de Pedralbes de Barcelona

En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,

un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans

Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.

Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.

També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Pi de Mon Repos de Terrassa

La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.

De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar un Pi,

esta entre la Xemeneia i can Colomer i al costat del torrent.

Es un Pi amb un tronc molt allargat,

que destaca entre, alzines i altres arbres…

Te una alçada molt considerable amb una capçada allargada i arrodonida en la part mes superior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardins de Plaça Lisboa de Sabadell

Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.

Es un espai amb poca vegetació,

però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.

Te alguns arbres i arbustos.

Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.

En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 2ª Part #

Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia  de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.

Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.

Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.

S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…

I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…

Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.

Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Aqüeducte d’Enfesta de La Molsosa

Viquipèdia

Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).

És un petit nucli penjat al vessant nord-occidental d’un puig que s’aixeca enmig d’un fondal ric en aigües i que es troba coronat pel castell d’Enfesta.

Viquipèdia

Just davant de la primera casa del poble entrant per l’accés principal, aquesta rasa és travessada per un petit pont de pedra de dos arcs de mig punt

la funció del qual, tenint en compte la seva estructura superior, sembla que devia ser la d’aqüeducte.

Viquipèdia

Actualment, mig tapat per la vegetació

i des de fa molts anys que no hi passa l’aigua.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Burjons de Talamanca

Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes  i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.

Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.

Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.

A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.

Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.

La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Placeta de Lluis Companys dels Prats de Rei

Placeta de Lluis Companys esta situada en el carrer de Josep Maria Llobet, s/n dels Prats de Rei. Es un petit espai sense asfaltar amb poca vegetació, en punt perifèric al nord-oest de la vila.

Historia:

  • Es tracta d’un monument molt recent, d’iniciativa municipal, inaugurat el 15 d’octubre de 2015 per tal de commemorar el 75è aniversari de la mort de Lluís Companys i Jover, 123é president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a judici militar i afusellat el 15 d’octubre de 1940 un cop ja acabada la Guerra Civil Espanyola.

Es tracta d’un petit monument commemoratiu, fet amb un sol bloc de pedra de sauló local de vetes verdoses i vermelles. Mesura 1’5 m d’alçada, està tallat amb forma rectangular i mostra l’extrem superior lleugerament irregular. L’acompanya una petita placa metàl·lica quadrangular situada a la part frontal superior del monòlit que conté inscrits els detalls descriptius del motiu del monument i la data de la seva inauguració.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero