L’Ajuntament de Granera va començar una campanya perquè sobre tot els visitants, NO donin menjar a la fauna salvatge que pot aproximar-se al poble.
S’han posat en llocs estratègicament uns cartells que fan referencia a aquest propòsit i petició.
A l’estar envoltada Granera de boscos amb densa vegetació fa que molts animals a la manca de menjar i/o aigua pugi al poble.
Es pot en ocasions veure guilles, cabirols, senglars entre altres…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Fumet està situada entre els carrers de la Font del Fumet i l’avinguda de Pere Planas de la Floresta del municipi de Sant Cugat del Vallès.
En moltes ocasions ha estat molt amagada per la vegetació., tal com podem veure en les imatges de fa uns 25 anys en rere…
Està construïda de pedra vista i acabat superficial de relleu, adossada al marge, amb el frontal endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de volta que centra la posició de la font.
l’Ajuntament de Sant Cugat va recuperar la Font durant l’any 2019.
Les tasques de reparació que van fer, consistien en arranjar el frontal de l’estructura de la font, desbrossar el terreny, ampliar la zona d’estada i construir un mur de gabions per contenir les terres i a la vegada com a seient.
També es va posar una malla de contenció entorn de la font i van plantar vegetació. Es com avui en dia podem veure la Font del Fumet.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de la Riera esta situat al llarg del passeig Mestre Josep Duran i la mateixa Riera en Sentmenat.
Es la seva principal artèria vital natural, al voltant de la qual va néixer i va formar-se segles enrere, ha anat desapareixent entre canyissars, espècies invasores, vegetació i abocaments, especialment en el seu pas pel municipi urbà.
Formen 10 hectàrees que engloba el pas de l’aigua pel municipi de Sentmenat.
Per millorar el Parc es va portar el projecte del nou parc fluvial i que va ser adjudicat a un equip interdisciplinari d’arquitectes, paisatgistes i ambientòlegs, integrat per Mas Maristany i RGA arquitectes i Anna Zahonero biòloga.
Era part important, la recuperació de l’espai fluvial com a espai natural i retornar la salut a la riera.
El projecte: Apostava per conservar un entorn divers, amb una profunda restauració dels hàbitats propis d’aquest espai que permetin potenciar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i la qualitat ecològica de l’àmbit, compatibilitzant-ho amb l’ús i el gaudi de l’espai per part dels habitants de Sentmenat i afavorir la millora dels serveis ecosistèmics entenent que la vegetació ens proporciona un entorn confortable i saludable.
El nou parc fluvial ha de ser l’oportunitat per poder acollir la gran quantitat d’usos socials i lúdics que permet un espai que pocs municipis ostenten.
L’àrea de Medi Natural vol aconseguir l’objectiu de garantir l’ús social habitual, aconseguint una connectivitat màxima amb tota la trama urbana de manera que l’accés al parc es pugui fer des de gairebé la majoria de carrers del municipi de forma natural (incloent-hi camins escolars sense trànsit).
Aquesta xarxa de camins, connectada amb la resta del territori, permet establir recorreguts, una oportunitat per a la millora de la salut de la ciutadania. I oferint usos diversos com a espais lúdics en zones concretes: zones infantils, d’esbarjo, rutes saludables, d’esport rodat (pas de bicis…), punts de servei de bar, pícnic, concerts, punts miradors, zona per a l’ús escolar, etc.
I així s’està portant a terme, tot aprofitant la vegetació i arbrat, on en algunes ja es va col·locar cartells indicatius i jocs per infans,
Està previst finalitzar l’arranjament a mitjans de gener /25.
Recull de dades: Ajuntament de Sentmenat i altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,
la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,
50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.
D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,
disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)
Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc
i un camí que hi porta, amb una barana.
Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.
Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta
des de la cruïlla, la font és a la esquerra.
La Font té la seva estructura molt deteriorada,
no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.
D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.
No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.
Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.
Text: Dora Salvador i Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…
Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.
Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.
Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.
Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 