Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.
En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.
Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.
A l’estiu de 2024, us vaig presentar la Font de la Misèria, estava totalment seca com moltes o casi totes del Vallès Occidental.
Com és una font natural vàrem voler anar-hi per saber en quin estat estava desprès de les pluges de la primavera.
Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer, en el lloc conegut com les casetes de la Corba(rotonda),
allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers, i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.
Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i fins l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.
Allí seguirem el camí que porta directament a la Font.
Veritablement teníem curiositat de veure el resultat, el primer era magnífic la bassa estava totalment plena, i del tub de la font rajava un dit seguit d’aigua.!!!
La part negativa és que algun brètol va aixafar el broc, i ara l’aigua que hi surt es bifurca en dos raigs.
Us recomano que ha pesar que l’aigua no sigui apte pel consum humà, fer ara una petita excursió per veure la Font amb un paisatge verd i amb flors.
Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.
Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.
Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.
A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.
Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.
La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.
La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Per anar al Gorg del Nafre cal arribar-nos a Copons per la carretera C-1412 d’Igualada a Calaf. Dins del poble trobareu uns cartells indican el camí a seguir que porta al Gorg.
En poc més de cinc minuts, arribareu tot fent un passeig, apte per anar amb tota la família, a la Riera de Veciana.
Primer trobareu una taula amb bancs al costat de la Font de la Vila, a poca distancia del Salt i Gorg.
Es recomanable visitar-ho en èpoques que hagi plogut amb abundància per gaudir de l’espai natural.
Aquesta Fontde Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.
És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.
La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.
La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.
Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.
Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.
Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi –A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 / 2ª Font 2007.
Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada
L’Hotel d’insectes de l’UAB. està en la zona verda entre la Ronda de la Font del Carme i la carretera B-30 i l’Autopista AP-7 de Cerdanyola del Vallès.
No està en una zona amb massa vegetació, això fa que a l’estiu fa molta calor, que pot molestar als insectes.
En la part de darrera, hi ha un cartell indicatiu que és un Hotel d’insectes per afavorir la nidificació de pol·linitzadors, i les entitats que han portat el projecta.
Es com una caixa rectangular amb una teulada i 7 petits compartiments,
en cada un d’ells esta ideat per diferents tipus d’insectes.
Hi ha un altre Hotel d’insectes en l’Av. de Can Domènech i la Ronda de la Font del Carme en la mateixa UAB.