Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,
a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.
Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.
Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.
Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.
Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.
No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.
ISBN: 979-13-87759-03-2 Formato: 29,74X21 cm Tapa blanda con solapas 630 páginas Numerosas ilustraciones y fotografías de alta precisión y detalle a todo color.
Precio: 80 Euros
Sinopsis:
Una guía para introducirnos a fondo en la identificación de la flora ibérica sin necesidad de conocimientos previos. Combinando claves de identificación y láminas compuestas con más de 10.000 fotografías a color de gran claridad y nitidez, y con gran formato para mostrar mejor cada detalle, cubre por primera vez la gran mayoría de plantas silvestres y asilvestradas de la España peninsular, muchas de las cuales también están presentes en Baleares y Portugal.
• Las claves de identificación abarcan 5.374 especies.
• 3.427 especies se muestran con más de 10.000 fotografías principales y de detalles diagnósticos de alta calidad.
De gran interés para naturalistas, botánicos, consultores y gestores ambientales, fotógrafos de naturaleza, educadores ambientales, agentes medioambientales y estudiantes de ciencias biológicas y ambientales, de ingeniería de montes y forestal y otras disciplinas de estudio y gestión del medio natural, así como para excursionistas, amantes de la naturaleza y operadores de ecoturismo y turismo rural y de naturaleza.
El desmai, salze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o ploraire, salze sepulcral.
Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.
Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan, en pocs metres ens porta al Desmai.
Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.