Per anar a visitar els Safareigs antics, cal des de la carretera 431 seguir pel camí de Cal Congre, i desviar-nos i seguir pel carrer Gafarró fins arribar a unes cases i a peu girar a l’esquerra fins el safareig.
El safareig esta dins d’un cobert no massa gran.
Te dos compartiments, actualment no te aigua en cap d’ells.
Quan el vàrem fotografiar estaven fent l’arranjament.
En un costat hi ha escrit : “ A. Puig any 1934”.
En la seva part de darrera conserva el mur original.
Per anar a la Font de la Baga cal seguir el carrer camí de la font des del nucli urbà d’Oristà uns 200 metres.
Historia:
Antigament, bona part de la població d’Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics.
Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d’aigua del nucli d’Oristà.
A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d’aquesta manera estalviava el trajecte als veïns.
La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d’Oristà, als peus d’una vessant obaga coneguda com el Bagot. S’accedeix a la font a través del carrer de la Font que s’ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d’aquest punt s’ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga.
La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d’alt per 4 d’ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions.
En aquest mur s’aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l’extrem dret i l’altre a l’extrem esquerre. Actualment s’utilitza el brollador de l’extrem dret, al que es pot accedir a través d’un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals.
El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L’aigua sobrant de la font és conduïda a través d’un rec que segueix el corriol d’accés a la font.
Observacions:
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15’00, 8’00, 32’60 i 17’3 mg/l respectivament per la qual cosa s’ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.
Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.
Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.
Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.
Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.
Es un pou d’estructura rodona,
No disposa de teulada.
En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,
Per evitar accidents i poder recollir aigua.
Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.
Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.
El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.
Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.
Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.
Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.
L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,
l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.
a
L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia
Font de la Grípia molt degradadaFont actual
Altres accions, la consolidació de la Bassa
A
i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.
I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.
L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,
a
viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària
a
i l’ús turístic i de gaudi.
a
Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars, des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat que fa una certa baixada
i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.
Els últims mesos de l’any 2025, es va portar a terme per part de l’ajuntament de Terrassa la restauració de la font de la Grípia,
consolidant la seva estructura i traient els grafits.
I la creació d’una nova àrea d’estada.
Aquesta consisteix com altres existents en el traçat de la via verda, amb uns blocs de pedra que es pot en ells descansar i/o fer un àpat.
Recordem que la Font de La Gripia, no es apta pel consum humà, així figura en un cartell.