A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.
Historia:
Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.
El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.
El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.
El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.
En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.
Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;
a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.
Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
El molí paperer de Constantí, també conegut amb els noms de molí d’Escaladei i molí de Rodolat —en referència al nom dels propietaris.
A començaments del segle XV ja trobem la localització de molins relacionats amb la indústria paperera al terme de Centcelles.
Les parets de l’edifici del molí paperer tenen una amplada que va de 50 a 60 cm i formen un rectangle de 14×17 m. Encara que avui dia el veiem en ruïnes, hi podem observar una planta baixa i tres pisos. La planta baixa s’hi trobava l’entrada i a la resta hi havia les dependències del molí paperer el qual tenia una alçada considerable. En el primer pis hi havia la cuina, on encara es pot observar les restes d’un forn de pa.
També hi ha una estança amb una finestra que donava a l’entrada; la resta d’aquest pis estava ocupat pel sostre alt de la planta baixa. El segon pis està derruït. Pel que fa a l’últim pis, també derruït, s’hi trobava la sala secadora del paper, tal com ens indiquen les finestres que envolten el perímetre que encara està en peu.
Arran de la paret de l’edifici circula la séquia de l’aigua. Avui dia, només s’hi poden observar els orificis de la paret i els diferents nivells de circulació de l’aigua, la qual cosa permet deduir que hi havia tres rodes propulsores dels martells.
A l’entorn de l’edifici hi ha un hort i dos corrals, i a la banda esquerra una construcció d’alçada inferior, la qual és possible que fos un magatzem.
Els materials utilitzats són pedres de riu i morter. També hi trobem unes arcades de maó, a la sala del molí, formant arcs de mig punt.
A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.
Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.
La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,
i front de l’antic Safareig del poble.
L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.
La Dona dels Pans esta situada en la Plaça Major de Gosól.
És una peça esculpida per Josep Ricard Garriga que evoca el quadre pintat per Picasso, i l’estada d’aquest artista al municipi de Gosól, durant la primavera de l’any 1906.
L’escultura esta a sobre d’una columna que de fet es una font de diversos brocs, l’aigua cau a una gran pica de sis cantonades.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 