Ruta del Camí de les Batalles en El Bruc

Aquesta ruta es un Itinerari lineal a peu, amb inici a la plaça de l’ajuntament del Bruc i final al Punt d’Informació de Can Maçana.

En total són uns 4 km. i mig de caminada. 

Aquesta ruta podem gaudir de la Muntanya de Montserrat, coneixereu l’episodi de la guerra del francès al Bruc. 

La batalla del Bruc és el nom amb què es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc, a l’Anoia, entre el 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès

Historia:

El 14 de juny va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El factor sorpresa havia desaparegut i les forces franceses dirigides pel general Joseph Chabran eren més importants. Els francesos van arribar al Bruc amb dues columnes d’exèrcit, una que pujava per Collbató i una segona que seguia per la carretera.

Quadre

Al voltant de les 4 de la tarda la columna principal francesa arriba al poble del Bruc de Baix mentre que els destacaments dels flancs prenen contacte amb grups de sometents que tenen ordre de batre’s en retirada al primer contacte per tal d’atreure als francesos a les posicions batudes pels canons. Els francesos del destacament de flanqueig cauen en el parany i són metrallats, retrocedint en desordre cap al gruix de la divisió. Vista la situació i desconeixent els efectius de les forces revoltades el general Chaban ordena respondre el foc enemic però no intenta ocupar les posicions enemigues.

Al vespre es retira amb les seves forces cap a Sant Feliu de Llobregat. El poble del Bruc fou saquejat durant la retirada.

Més informació podeu accedir a:

https://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/senderisme/itineraris_bruc/batalles/

Recorreguts i llocs a visitar:

És un recorregut fàcil i aconsellable per fer amb nens i amics.  

Recull de dades: Ajuntament El Bruc, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 2ª Part #

Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia  de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.

Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.

Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.

S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…

I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…

Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.

Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

El recorregut botànic de l’Esquerda entre Roda de Ter i Les Masies de Roda.

  1. Bosc de roure martinenc de Rajadell

Al municipi de Les Masies de Roda i al limit de Roda de Ter. (Osona), damunt d’un meandre del riu Ter, es troba el poblat ibèric-medieval de l’Esquerda.

  • Vistes al Ter des de l’Esquerda

Un bon indret per visitar que ja vam comentar al blog de “Terra, aigua i racons”: https://estimadaterra.wordpress.com/2025/02/23/lesquerda-restes-medievals-de-les-masies-de-roda-osona/

  • Restes del poblat ibèric-medieval de l’Esquerda

Ara volem parar atenció al recorregut botànic a partir dels cartells que ens parlen de la vegetació pròpiament mediterrània i de ribera que hi havia al voltant d’aquests poblats primitius i de la que es fa recerca des de 1990, relacionant el paisatge, amb les espècies vegetals i l’activitat humana.

  • Els conreus experimentals de l’Esquerda

El recorregut està format per un total de 13 senyals informatius i alguns conreus d’algunes espècies documentades.

  • La roureda

El primer ens explica els conreus experimentals que es fan, dels cereals i lleguminoses que eren la base d’alimentació. Són espècies pràcticament extingides, però de les que s’han pogut recuperat algunes llavors que s’han trobat en sitges o en fruits carbonitzats.

  • Explicació de l’Àrea de Recerca Experimental de l’Esquerda

El bosc natural de la contrada és la roureda, amb el roure martinenc com arbre predominant i altres com alzines i boixedes.

  • Roure martinenc de Santa Eulàlia de Ronçana

Als marges, les bardisses i altres arbustos de sotabosc que creixen quan la vegetació es degrada. A les esquerdes de roques i murs, amb algun grau d’humitat, algunes plantes amb flors com falgueres i líquens.

  • Bardisses
  • Vegetació rupícola

L’auró negre és un arbre propi d’aquest tipus de bosc, un arbre amb tronc ramificat molt aprofitat per a fer eines i per la construcció.

  1. L’auró negre

En ser un arbre de fulla caduca, quan arriba la tardor les seves fulles es tenyeixen

  1. Els colors de la tardor

El recorregut continua observant conreus i arbres d’aquest tipus de bosc (roureda) i de ribera.

  • Vegetació a observar

Podeu consultar un políptic que amplia aquesta informació: https://www.lesquerda.cat/images/stories/arxius/recorregut_botanic.pdf.

  • Esquema de la vegetació de la zona

Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí Percepcions en Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.

Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XXCan Palet, el Cementiri VellVallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.

El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…

El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.

Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.

Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.

Us passo per accedir-hi :

https://www.terrassa.cat/documents/12006/29958/GUIA+PERCEPCIONS+oct-07+.pdf/0d6d211d-4a35-4bdf-938b-dddb7ec1f7e5

Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Gruta del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.

Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.

Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :

https://www.lavanguardia.com/encatala/20161120/411995891316/el-jardi-gaudinia-de-sant-boi.html

A continuació unes imatges del Jardí i La Cova:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bancs Modernistes del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.

Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.

La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.

Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:

https://www.lapremsadelbaix.es/seccions-del-baix/cultura/el-parc-sanitari-sant-joan-de-deu-restaura-els-bancs-modernistes-del-jardi-invisible.html

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’UAB. de Cerdanyola del Vallès

L’Hotel d’insectes de l’UAB. està en la zona verda entre la Ronda de la Font del Carme i la carretera B-30 i l’Autopista AP-7 de Cerdanyola del Vallès.

No està en una zona amb massa vegetació, això fa que a l’estiu fa molta calor, que pot molestar als insectes.

En la part de darrera, hi ha un cartell indicatiu que és un Hotel d’insectes per afavorir la nidificació de pol·linitzadors, i les entitats que han portat el projecta.

Es com una caixa rectangular amb una teulada i 7 petits compartiments,

en cada un d’ells esta ideat per diferents tipus d’insectes.

Hi ha un altre Hotel d’insectes en l’Av. de Can Domènech i la Ronda de la Font del Carme en la mateixa UAB.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Emportat la brossa !

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Parc de les Escultures de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…

Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.

Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.

Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.

A cada una te a peu d’escultura  un cartell indicatiu de l’obra.

Us passo més obres,

a

B

C

D

E

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero