La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.
Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.
La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.
A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.
L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra
L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.
D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.
A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.
El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.
El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.
Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.
És una bonica i espessa pineda molt definida.
Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.
És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,
una font ornamental que no raja sempre
i jocs per a la mainada.
El parc té una superfície de 10.137 m2.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas
La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
Salelles es un petit agregat de Sant Salvador de Guardiola, a prop de Manresa.
Al costat de l’església de Sant Sadurní, hi ha una font d’aixeta de maneta. Te a sobre un gran escut esculpit, l’aigua cau a una pica molt antiga rectangular.
A la Font de Bertrans s’arriba per la C-25, sortida 114. i agafar la carretera BV-3009, seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.
Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l’antiga masia de Bertrans. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se’n conserva res.
La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l’aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se’n conserva restes del revestiment amb pedra seca. Actualment la vegetació tapa la font i aquesta esta seca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.
Historia:
La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.
La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.
La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.
Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.
A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.