Avui destaquem: La Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera

Per anar a la Font del Pou de la Morera des de la Fortesa agafar el camí que porta a Les Deveses.

a

b

Historia:

  • El Pou de la Morera s’ha relacionat amb una de les surgències d’aigua del naixement del riu Anoia.
  • No obstant, també es pensa que el naixement del riu es podria situar o bé al Molí de la Roda de Veciana o bé a la Font de la Mussa de Montmaneu.

El pou de la Morera està situat al sud del nucli de la Fortesa.

Es tracta d’una font de clot que recull l’aigua de la capa freàtica.

S’hi accedeix per un graó entre les parets de pedra irregulars.

Al final hi ha una obertura coberta per una llosa plana que dona pas a una cambra

construïda amb pedra irregular i amb coberta de volta.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ruta de les principals fonts de la Llacuna

La font més popular sense cap dubte és la font Cuitora.

Altres fonts conegudes també són la del Teix, la del pla Novell,

els Horts, de les Clotes

i de las Canals.

Les fonts de La Llacuna eren conegudes per les seves propietats medicinals.

Us passo el recorregut i foto de les fonts de Jepot:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-de-les-fonts-de-la-llacuna-8543884

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i cisterna comunal de Montfalcó murallat

El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de  Segarra,

Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel

i un cup per fermentar i fer vi,

de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.

En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.

La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.

Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la Placeta de Borredà

Esta en la petita placeta de sobre el carrer de Manresa amb el carrer de Dr. Miquel Vilardell i Picas i amb el carrer de l’església de Borredà.

Font senzilla adossada a la paret d’una casa, en forma de fornícula, on te una aixeta de polsador que dona l’aigua a una pica arrodonida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Cal Sabater de Vilada

La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.

Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Tritó de Vilada

La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.

Historia:

  • La instal·lació de l’escultura es produeix l’any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l’adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció.
  • Roca va regalar l’escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles.
  • J. Roca és autor d’aquesta i d’altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l’autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica.
  • Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d’endinsar-se en el treball directe de l’obra sense model.

El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.

Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.

El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Parc dels Gronxadors de Vilada

La Font del Parc esta en l’interior del parc dels Gronxadors.

Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970.

Es tracta d’una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s’enlaira gairebé 3 metres.

Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d’una pica a la base, que és de pedra tosca picada.

Només raja l’aixeta polsador de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Lladurs

Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.

Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.

Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.

Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la Plaça de la Font de Jorba

Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font. A la placeta entre l’Ateneu i l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.

Historia:

  • La Plaça, i per tant la font, està situada just a sobre de l’antic cementiri parroquial de l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.

Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra.

A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció.

Mapes patrimoni Cultural – Diba

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià en el  Pla de Santa Maria del Berguedà.

En la paret de l’antiga masia de Santamaria, te una cavitat on hi ha una aixeta.

Front seu disposa d’una taula rodona i 4 seients per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero