Avui visitem: La Font d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, disposa en una plaça del centre del poble d’una Font.

Font senzilla amb una aixeta polsador, on l’aigua cau a una petita pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, i al costat del camí que puja a les restes del seu castell,

trobem una gran bassa a un nivell molt baix, amb una mitja volta d’obra.

A les seves rodalies hi ha una taula i seients de fusta,

amb una discreta font d’aigua de xarxa pública.

  • Vista Font i Bassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de l’església nova de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

A l’entrada del petit poble i al costat de la carretera LV-1005 de Sant Ramon a Sant Guim de Freixenet, hi ha l’església nova de Santa Maria,

en la seva paret esquerra hi ha La Font, construïda de pedres grans, on al centre esta l’aixeta polsador antiga,

l’aigua cau directament a una reixa per on desaigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del poble de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.

Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura  del seu conjunt.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Font del casal Sant Martí de Veciana

La Font del casal Sant Martí esta en l’entrada de Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana.

Va ser construïda quan els germans de La Salle compren el mas Pareres i construeixen el noviciat.

Font situada a l’entrada del casal Sant Martí dels germans de La Salle, a la cruïlla que mena al Molí de La Roda.

La pica de desguàs i l’aixeta, de polsador i cromada, estan posades en un podi de planta rectangular fet de pedra, damunt el qual s’aixeca una creu de pedra, flanquejada per dues esferes granítiques.

Damunt l’aixeta hi ha un plafó ceràmic on es llegeix “Camí particular a la Roda”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Domí

Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (Segarra), en direcció a Estaràs.

Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Branques del Castell de Santa María

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa María, al municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra)

Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.

Història

  • El consum de la seva aigua és beneficiosa per la gent que pateix malalties renals, perquè té una composició amb poca calç.

L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.

Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa Maria, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’antiga Font i Safareig de Gospí

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Naixement del riu Sió a Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb les fonts.

El conjunt del Parc esta un cop passat per cal Salat, una gran casa senyorial, i a l’esquerra del camí rural.

Un cartell ens indica el recorregut de 77 km. fins a desembocar al riu Segre, regant les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera:

A

B

C

Per arribar al naixement del riu, cal baixar unes escales on al fons hi ha una paret amb una arcada, a nivell del terra sorgeix l’aigua,

avui en dia te poc cabal tot l’any.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero