Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de la Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Destacant els tres grans plataners.

Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.

Són un arbres de tronc molt gruixut,

amb branques també destacables i amb una considerable alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de darrera de l’església de Torà

Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de  l‘església de Sant Gil de Torà.

Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.

Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.

Adossada a un angle de la paret de l’edifici.

Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Torà

Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,

concretament adossada a la paret del mateix edifici.

Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,

i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Solervicens de Navarcles

La Font de Solervicens  esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.

Historia:

  • Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
  • La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
  • Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
  • Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
  • La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
  • Segons els anys, a l’estiu no raja.

Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.

La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.

Observacions:

Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.

Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Santa Mª de Pinós

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya. S’hi puja des d’Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l’església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l’Hostal del Santuari.

Darrera de l’edifici del Santuari hi ha com una entrada on esta ubicada la Font.

Font moderna, es una estructura metàl·lica amb una aixeta polsador, l’aigua cau a terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fonts urbanes de Vallbona d’Anoia

Font del Balç en el Parc

Bassa del Balç en el Parc

Font de les Escoles

Font de l’església

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font de Vilavella de Torà

La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.

La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.

En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.

A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.

En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero