Arxiu de la categoria: Fonts

La Font del casal Sant Martí de Veciana

Publicat el per
Respon

La Font del casal Sant Martí esta en l’entrada de Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana.

Va ser construïda quan els germans de La Salle compren el mas Pareres i construeixen el noviciat.

Font situada a l’entrada del casal Sant Martí dels germans de La Salle, a la cruïlla que mena al Molí de La Roda.

La pica de desguàs i l’aixeta, de polsador i cromada, estan posades en un podi de planta rectangular fet de pedra, damunt el qual s’aixeca una creu de pedra, flanquejada per dues esferes granítiques.

Damunt l’aixeta hi ha un plafó ceràmic on es llegeix “Camí particular a la Roda”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Domí

Publicat el per
Respon

Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (Segarra), en direcció a Estaràs.

Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Branques del Castell de Santa María

Publicat el per
Respon

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa María, al municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra)

Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.

Història

  • El consum de la seva aigua és beneficiosa per la gent que pateix malalties renals, perquè té una composició amb poca calç.

L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.

Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa Maria, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’antiga Font i Safareig de Gospí

Publicat el per
Respon

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

Publicat el per
Respon

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Naixement del riu Sió a Gàver

Publicat el per
Respon

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb les fonts.

El conjunt del Parc esta un cop passat per cal Salat, una gran casa senyorial, i a l’esquerra del camí rural.

Un cartell ens indica el recorregut de 77 km. fins a desembocar al riu Segre, regant les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera:

A

B

C

Per arribar al naixement del riu, cal baixar unes escales on al fons hi ha una paret amb una arcada, a nivell del terra sorgeix l’aigua,

avui en dia te poc cabal tot l’any.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Pastor de Sant Domí

Publicat el per
Respon
Viquipèdia – Camí de la Font

La Font del Pastor esta bastida sota el marge esquerre d’una zona de conreu de cereals, i situada vora el camí de terra que surt de la part baixa de Sant Domí en direcció a Freixenet de Segarra.

L’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Abeuradors

Aquest accés es realitza mitjançant un pas cobert amb volta de canó i delimitat per ambdós portals. Cal destacar el treball constructiu i decoratiu del portal interior, que resta tancat a partir d’una reixa de ferro.

Aquest portal se’ns presenta estructurat a partir d’un arc de mig punt adovellat i que obre pas a l’interior de la font. La part interior de la font, resta coberta a partir d’una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

Finalment, un brollador solcat a la mateixa roca, permet de la sortida de l’aigua, i que segons l’estació de l’any, pot arribar a tenir més de quatre metres de profunditat.

Viquipèdia

L’obra presenta un parament paredat obrat amb pedra seca del país i resquills de pedra desbastada.

SANT DOMÍ

La Font del Pastor és una construcció prop del nucli de Sant Domí (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gospí de Sant Ramon

Publicat el per
Respon

Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)

A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.

Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.

Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Publicat el per
Respon
Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962. 
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero