La Font de la Vega. En el poble de Xodos. Comarca castellonenca de L’Alcalatén.
La font es troba a uns 950 m. d’altitud. El poble, damunt d’una roca, es troba 1065 m. sobre el nivell del mar.
Text i Fotografies : Jordi Montfort
La Plaça del Castell esta al nord del nucli urbà, entre el carrer del Castell i la pujada del Castell.
Font molt senzilla, es una petita columna adossada a una paret d’una casa.
Disposa d’una aixeta de polsador moderna.
La pica és bastida en maons semicircular.
Des d’aquest punt podem veure una vista molt bonica dels boscos de Copons,
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest recorregut es va fer durant la jornada de l’esport de l’any 2006.
Podem arribar-hi pel propi camí de la font, que agafem cap al nord, poc després d’entrar al camí de l’Aregall, vora el cementiri.
Situada al caire de l’espadat deixat per la pedrera, una bona alzina ens mostra el seu emplaçament.
Aigua molt fresca a l’estiu i calenta a l’hivern que raja amb un doll abundantíssim. En èpoques de secada continua sortint amb la mateixa intensitat al costat d’una pica de pedra baixa que servia per abeurar-hi el bestiar de Cruïlles.
Coneguda amb aquesta denominació per la frescor de la seva deu, amb una veu migradíssima, que havia estat abundosa. Avui dia quasi sempres està seca.
Bellíssim racó, lloc ombrívol amb altes acàcies i alzines.
Situada a la dreta abans de l’entrada a l’església, es va refer amb motiu dels 1.100 anys d’Aiguafreda de Dalt.
Antigament era una font de dos brocs a diferent nivell, ja que un alimentava l’altre en el pla d’entrada a l’església on s’hi fan els aplecs.
Queda al costat de la riera de Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda de Dalt.
Hi ha una ceràmica amb un poema que diu:
“La parella enamorada / que els plau anar acostats / per a ell la font mes preuada / és la font dels Enamaorats”.
Situada al costat dret del torrent de la Llobeta. L’aigua rajava d’un gros cap de lleó i que avui encara enevinem malgrat haver estat trencada la ceràmica. També era anomenada la font del Xato, sembla ser perquè l’animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tant popular, que fins i tot serví per al paper moneda d’Aiguafreda.
Trobem avui aquesta font al costat llevant de la carretera de Ribes, davant del final del carrer Major, indret ara, amb un jardinet on antigament hi havia l’edifici anomenat “Portazgo”, conegut popularment com el Pontasco.
Font pública situada a la cara nord de la plaça Major que es treia l’aigua amb un volant i mes endavant amb un motor
Textos extrets del llibre : “Els noms tradicionals”
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
Fent una passeig planer i apte per a tothom.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Jordi esta situat a l’esquerra de l’Av. de la Llana de Sant Quirze del Vallès,
concretament en una explanada entre la Riera de Rubí i el Parc de la Depuradora.
Es una Font metàl·lica típica de les fonts urbanes amb una aixeta polsador, en un lateral i amb rajoles blaves posa el nom “Font de Sant Jordi”
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Us passo la llista de les Fonts naturals que podeu trobar dins del municipi de Fonollosa.
Zona o nucli o veïnat Nom de la Font
Fals………………………………….Font de les Oliveres
Fals………………………………….Font dels Pins
Fals………………………………….Font de Montconill
Camps………………………………Font de Pere Jutge
Camp……………….……………….Font del Raval del Soler
Canet de Fals………………………Font de la Tosca
Fonollosa……………………………Font del Balç
Fonollosa………………………….,..Font de Fonollosa
Fonollosa……………………………Font del Raval del Paisà
Periodicament les fonts de Fonollosa són analitzades per saber la seva potabilitat, us passo aquesta informació:
Recull de dades: Ajuntament de Fonollosa i Propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Font del Balç en el Parc
Bassa del Balç en el Parc
Font de les Escoles
Font de l’església
Text i Fotografies: Ramon Solé
En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.
Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.
Historia:
Està situada a prop del Torrent del Grau.
La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.
La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,
l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.
S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.
Va ser construïda l’any 1943.
Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.
Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 