Fonts urbanes de Vallbona d’Anoia

Font del Balç en el Parc

Bassa del Balç en el Parc

Font de les Escoles

Font de l’església

Text i Fotografies: Ramon Solé

Riera de Cellers de Torà

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de l’Ermita de Sant Andreu de Fonollosa

En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea de Descans i Pícnic de Sant Gabriel de Veciana

L’ermita de Sant Gabriel esta al sud del terme municipal, a mig camí de Sta. Maria del Camí.

El 29 de setembre de 2019 es va reobrir la capella ja restaurada després de tants anys de ruïna en una celebració presidida pel bisbe de Vic.

Es va aprofitar de fer una Àrea de descans i Pícnic a un costat, amb taules i bancs de fusta,

sota l’ombra d’uns pins.

Amb boniques vistes de les rodalies de Veciana.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Oliveres de Fonollosa

Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.

Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.

Historia:

  • El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.

Està situada a prop del Torrent del Grau.

La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.

La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,

l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.

S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de Sant Guim de Freixenet

La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.

Va ser construïda l’any 1943.

Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.

Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Església de Santa Maria de Veciana

La Font esta situada en un costat de la carretera BV-1005, per sota de l’església parroquial de Santa Maria de Veciana.

Es una font feta d’un roc, allargat i al centre hi ha l’aixeta polsador,

L’aigua cau a una pica rodona formada de la mateixa pedra. A les rodalies i han unes roques per poder estar assegut, no massa còmodament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Bassa dels Corrals de Segur de Veciana

La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.

Historia:

  • Pertany a la casa dels Corrals de Segur, a l’altre costat de la carretera.
  • El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia.
  • La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem.
  • La casa gran és una construcció que va començar l’avi de l’actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot.

Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.

Observacions:

Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero