Fem safareig: Els safaretjos de Sant Martí Sesgueioles

Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.

Historia

  • L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
  • Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia  quan hi baixava aigua.
  • Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
  • L’aigua canalitzada a les cases  no arribaria fins els anys 60 del segle XX. 
  • Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos. 
  • Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
  • Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. 

Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes. 

Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.

Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,

l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.

L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Margarida de Navarcles (Bages)

La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.

Historia:

  • La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
  • És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
  • La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
  • L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.

Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.

No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,

El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.

El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra  fins arribar a un mur de contenció de pedra,

on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.

Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.

Observacions: 

Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.

L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtan de la Masia l’Angle de Calders

Per anar a la masia l’Angle, cal seguir el camí que porta a aquesta des de Navarcles.

Front mateix de la masia esta situat un Plàtan.

Es destaca per el seu gran i gruixut tronc, te diferents branques que estan periòdicament tallades, així el plàtan es conserva millor i més sa.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts del Molí d’en Serra de Navarcles (Bages)

Destacant dos àrees amb horts dins de Navarcles, el Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) i el Regadiu nou en el Sector oest de Navarcles.

Hi ha una tercera àrea d’horts, coneguda per Molí d’en Serra.

Situats entre el pont del Molí d’en Serra i la fàbrica, als marges del riu Calders.

Molí d’en Serra

Estan alimentats els horts gràcies a l’aigua de la Canal de la Fàbrica del Molí d’en Serra.

Es una continuïtat del Regadiu Vell, separats per la carretera BV-1221.

Recull de dades: Diba., i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea d’esplai de la riera de Nespres de Mura (Bages)

Situada als afores del nucli històric de Mura, a tocar de la riera de Nespres.

Per arribar-hi, des de Mura cal seguir la carretera que va a Rocafort (Pont de Vilomara).

Disposa de nombroses taules i bancs.

Així com una bona instal-lació de barbacoes

Serveis de l’equipament :

  • Àrea d’esplai
  • Font
  • Informació personalitzada
  • Itineraris senyalitzats
  • Sanitaris / WC

Important : Els usuaris han de fer el reciclatge i portar les bosses als contenidors municipals propers.

Des de la zona de pícnic es pot accedir a la riera de les Nespres, gaudint d’un paisatge molt bonic

i si baixa molta aigua per la riera. es espectacular.

Podeu fer l’itinerari de les Fonts naturals i molins de Mura.

Recull de dades: Diba., altres i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font i Pou d’Aguilar de Segarra (Bages)

La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.

Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.

Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.

En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.

La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.

El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.

Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de l’Esperança en Sant Fost de Campsentelles

Dins del Parc de la Pau, hi ha el Jardí de l’Esperança, situat en l’avinguda Dr. Mauri de Sant Fost de Campsentelles.

El Jardí de l’Esperança, també se’l coneix com a Jardí Lila.

Sant Fost, fa així la commemoració a totes les víctimes de la violència de genera. Amb la lluita per la igualtat entre homes i dones i per la fi de qualsevol acte de Violència.

Hi han plantes que fan flors liles en primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Heures de Sant Fost de Campsentelles

La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel  carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
  • Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
  • L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
  • L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador. 
  • L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.

La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.

En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.

Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.

Observacions:

Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN  ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET  SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Lledoner Vell de Sant Fost de Campsentelles

El Lledoner Vell esta en la Plaça de les Glòries, s/n en el Barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El  21 de juliol de 1936 l’església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències.
  • L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l’arbre.
  • Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.
  • L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.
  • El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d’arbre monumental.
  • La documentació s’entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.
  • Hi ha una Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d’un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes. El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.

Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l’antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus Celtis australis, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre.

Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.

Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit.

Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.

Observacions:

Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines.

Per això no és d’estranyar que aquest arbre se’l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero