Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.
Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.
Es una construcció quadrada com si fora una caseta.
A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.
El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molífariner del municipi d’Olot
És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.
Ara tot esta semi abandonat,
Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica
Alzina de can Montmany es un Arbre situat al carrer de Can Montmany de Valldoreix i consta de sis branques a partir del tronc principal.
Us passo les dades d’aquesta Alzina:
Nom: Alzina
Gènere: Quercus
Família: Fagàcies
Alçària: 20 m
Perímetre tronc a 1 m: 2,35 m
Perímetre soca 3 troncs: 3,10 m
Amplada capçada: 20 m
Forma de la capçada: Escampada
Edat aproximada: Centenària
‘EMD Valldoreix, juntament amb l’Ajuntament de SantCugat, van realitzar la primera aplicació del tractament fitosanitari contra la plaga de l’escarabat banyarriquer del roure a l’alzina del jardí romàntic de la finca de Can Monmany, catalogada d’interès local, per tal de millorar la seva salut.
L’aplicació del tractament, fet el dijous 23 de setembre, es va fer amb nebulitzadora, per impregnar bé la brancada i tronc i que actués de forma eficaç, a més també va incloure la construcció d’un parany fet a base de feromones, per a aconseguir rebaixar la població.
Aquest tractament es realitza després que una diagnosi prèvia feta per Tecnoverd detectés que l’arbre pateix una greu afectació per la plaga del banyarriquer del roure, que ha provocat que aturi el seu creixement. Al llarg de l’any, es faran més tractaments sobre aquests arbres per tal d’assegurar l’erradicació de la plaga i mentre es realitzin aquestes tasques es delimitarà la zona a tractar per evitar l’accés a persones alienes al tractament.Final del formulario
L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.
Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.
Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.
Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era
i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.
i la recuperació de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Torre de l’aigua de Trens está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.
Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.
Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.
Historia:
Aquest mirador fou inaugurat l’any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.
Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.
Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.
A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).
També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
El Parc de la Riera esta situat al llarg del passeig Mestre Josep Duran i la mateixa Riera en Sentmenat.
Es la seva principal artèria vital natural, al voltant de la qual va néixer i va formar-se segles enrere, ha anat desapareixent entre canyissars, espècies invasores, vegetació i abocaments, especialment en el seu pas pel municipi urbà.
Formen 10 hectàrees que engloba el pas de l’aigua pel municipi de Sentmenat.
Per millorar el Parc es va portar el projecte del nou parc fluvial i que va ser adjudicat a un equip interdisciplinari d’arquitectes, paisatgistes i ambientòlegs, integrat per Mas Maristany i RGA arquitectes i Anna Zahonero biòloga.
Era part important, la recuperació de l’espai fluvial com a espai natural i retornar la salut a la riera.
El projecte: Apostava per conservar un entorn divers, amb una profunda restauració dels hàbitats propis d’aquest espai que permetin potenciar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i la qualitat ecològica de l’àmbit, compatibilitzant-ho amb l’ús i el gaudi de l’espai per part dels habitants de Sentmenat i afavorir la millora dels serveis ecosistèmics entenent que la vegetació ens proporciona un entorn confortable i saludable.
El nou parc fluvial ha de ser l’oportunitat per poder acollir la gran quantitat d’usos socials i lúdics que permet un espai que pocs municipis ostenten.
L’àrea de Medi Natural vol aconseguir l’objectiu de garantir l’ús social habitual, aconseguint una connectivitat màxima amb tota la trama urbana de manera que l’accés al parc es pugui fer des de gairebé la majoria de carrers del municipi de forma natural (incloent-hi camins escolars sense trànsit).
Aquesta xarxa de camins, connectada amb la resta del territori, permet establir recorreguts, una oportunitat per a la millora de la salut de la ciutadania. I oferint usos diversos com a espais lúdics en zones concretes: zones infantils, d’esbarjo, rutes saludables, d’esport rodat (pas de bicis…), punts de servei de bar, pícnic, concerts, punts miradors, zona per a l’ús escolar, etc.
I així s’està portant a terme, tot aprofitant la vegetació i arbrat, on en algunes ja es va col·locar cartells indicatius i jocs per infans,
Està previst finalitzar l’arranjament a mitjans de gener /25.
Des de Queralbs cal pujar pel camí de Fontalba per arribar-nos a la Font dels Pastors. A ma esquerra del mateix camí esta aquesta Font.
D’una paret surt un broc de pedra amb molta aigua que cau a un tronc que s’ha buidat per la part central, fent com un abeurador o pica gran. Gravat a la pedra esta el seu nom i la data de 2008.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 