Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Les dues Alzines en Conill de Pujalt

Publicat el per
Respon

Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.

Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.

De fet són dues Alzines germanes de soca.

Està protegida per dos murets en cada costat.

En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.

Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.

Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

Publicat el per
Respon

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.

Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,

en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Brollador del Claustre de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra te un antic Brollador, símbol de vida, en el centre del claustre.

On podem observar esculpit en la paret del Brollador l’escut del fundador, el mercader Bertran Nicolau.

Aquest brollador es de 1502, renaixentista. Te forma d’estrella de 8 puntes.

Darrera del brollador hi ha l’arbust de Murtra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Claustre de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.

Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.

Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Emportat la brossa !

Publicat el per
Respon

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure de l’esquerra del riu de Sant Sadurní d’Anoia

Publicat el per
Respon

Cal situar-se en l’agregat de Can Catassús, en el municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a prop de les Caves Codorniu, cal seguir el camí que porta al riu Anoia, sense creuar-lo.

Cal seguir fins la cruïlla del camí que us portaria fins una antiga domus o casa forta que està en ruïnes,

al poc al costat del camí principal i del riu Anoia, davant de Can Codorniu esta el destacat Roure.

Te un tronc corpulent, amb dos branques molt altes i paral·leles, que destacant entre la resta d’arbres per allí existents.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé