Arxiu d'etiquetes: Bosc

Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

Publicat el per
Respon

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Bassa de la Torre de l’Àngel de Matadepera

Publicat el per
Respon

La Torre de l’Àngel esta situada en la carretera de Matadepera BV-1221, s/n. del Municipi de Matadepera.

La Bassa esta darrera del edifici, en mig del seu bosc.

Es tracte d’una gran bassa rodona, que recull l’aigua quan plou molt.

Per medi d’uns recs fets en el bosc, condueixen l’aigua fins entrar a la bassa.

L’aigua era recollida per el subministrament propi i necessitats dels antics horts de la finca, entre altres.

El perímetre rodo de la Bassa esta protegit per una balla metàl·lica, per evitar accidents.

En la part mes inferior, hi ha el desguàs de la bassa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Antic bosc de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.

El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.

Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.

El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.

I també, amb escales de fusta.

Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.

Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosses amb Brossa vegetal i altres al Bosc en Castellví de Rosanes

Publicat el per
2

Anàvem a Corbera de Llobregat des de Gelida per la carretera BV – 2425, abans d’arribar a la Creu d’Aragall (Urbanització) de Corbera de Llobregat,

ens vàrem parar on hi ha a l’esquerra una pista que fa una certa baixada,

allí vàrem veure una quantitat destacable de bosses, tirades  pel mig del camí indiscriminadament.

Les bossa en el seu interior tenien restes vegetals i altres residus i d’obres.

Es una vergonya que encara avui en dia, hi ha gent que s’estima portar o tira les runes o deixalles al bosc.

En lloc de portar-ho a la deixalleria o lloc apropiat.

En moltes ocasions, es porta per la vesprada o per la nit per no ser vist.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font / Mina can Molins de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,

una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada

al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.

Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.

Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.

Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,

En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir  ha fer-ho.

No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.

Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de Canals i Nubiola de Sant Esteve de Sesrovires

Publicat el per
Respon

El Parc Canals i Nubiola  s’accedeix pel Camí del motor, s/n de Sant Esteve de Sesrovires.

Es un espai natural, cedit a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la família Canals i Nubiola, és considerat el pulmó verd del municipi.

La zona de pícnic, consta de 14 taules i bancs de pedra repartides en una explanada amb moltes ombres.

I amb les barbacoes, el circuit esportiu el configuren com un espai ideal per gaudir del lleure i l’esport.

És, a més, el punt d’inici i final de la Ruta Verda. ( Que ja us vaig presentar)

El Parc Canals i Nubiola compta amb vegetació molt variada, tant d’arbres com arbusts i plantes de bosc.

Disposa d’una zona equipada amb 8 barbacoes, d’una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils.

Les barbacoes disposen de tot un seguit de mesures per evitar el risc d’incendis.

El parc és un entorn d’interès natural i paisatgístic del municipi i, per tant, cal tenir-ne cura i ser especialment respectuosos amb els seus valors.

Per aquest motiu és important respectar un seguit de normes bàsiques d’ús:

– Respecteu l’espai

– No encengueu foc fora de les barbacoes

– No llenceu burilles enceses

– No llenceu focs d’artifici al recinte del parc

– Deixeu la zona neta i endreçada després del seu ús

– Recordeu apagar sempre les brases un cop hàgiu acabat

– Respecteu els altres usuaris i la tranquil•litat dels veïns i veïnes

El Parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d’1 km. que recorre part d’aquest entorn natural.

El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com córrer o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i

que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l’esport a l’aire lliure.

Per a mes informació podeu accedir a som de Pícnic:

http://somdepicnic.blogspot.com/2015/07/area-recreativa-del-parc-canals-i.html

Us invito a visitar aquest Parc poc conegut per la gent que no sigui del municipi o propers.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Deixalles en un bosc de Sant Esteve de Sesrovires

Publicat el per
Respon

No fa masses dies vàrem trobar un escampall de deixalles en un bosc de Sant Esteve de Sesrovires a tocar amb Martorell.

Sembla que torna a posar-se de “moda” tirar la runa i deixalles de tot tipus en les cunetes o dins del bosc.

Els Ajuntaments, posen a l’abast de la gent punts o vehicles de recollida de deixalles.

En aquest bosc, hi ha de tot, runa d’obres, mobles vells, bosses plenes de productes diversos…,

podem contemplar a uns metres mes lluny una llarga filera de deixalles que ens fa caure la cara de vergonya.

Com es que encara hi ha gent o empreses  que no estan mentalitzades en portar la deixalles en el lloc de recollida i en cara ho fa en bolcant-ho la natura?…

Siguem entre tot, els vigilants i denunciem-ho als Ajuntaments corresponents, per mirar d’evitar situacions com aquestes.

Text del Bloc i fotografies : Ramon Solé

Bassa gran de can Canadell de Calders (Bages)

Publicat el per
Respon

La Bassa gran de Canadell esta situada en un extrem al nord de la masia de can Canadell de Calders,

al costat de l’Alzina gran i cruïlla de camins.

Aquesta Bassa era per beure els remats, actualment hi ha ocàs i altres animalons; en moments crítics d’aigua en el bosc per falta de pluges com els actuals, es un punt que si pot contar…

Deu ser molt antic, les parets estan molt desgastades,

Pràcticament es rectangular, en una de les parts fa com baixada perquè el bestiar pugues accedir-hi fàcilment a beure aigua.

Hi ha un portal, que des de la masia es pot accedir-hi,

al seu costat i algo elevada es troba una vella i gran pica.

La Bassa esta encerclada en la part que dona al bosc, per evitar accidents.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres amb ajuda – Part 2ª #

Publicat el per
Respon

El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,

desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.

Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.

Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.

En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.

La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.

També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.

En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.

Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…

Text  i fotografies pel Bloc: Ramon Solé