Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.
El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.
Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura del seu conjunt.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Una de les entrades al camí del Parc Fluvial del Riu Ripoll, es fa per el carrer del Molí d’en Planas, 12 (Pol Ind Santiga), de Barberà del Vallès.
Aquest camí va paral·lel al curs del riu Ripoll, podeu visitar varis llocs d’interès del municipi de Barberà del Vallès.
És molt freqüentat per gent caminant i passejant, així com de ciclistes.
Tot iniciant el recorregut, hi ha una passera o pont peatonal, que porta,
al antic Moli Vermell,
a l’aqüeducte
als aiguamolls.
Si seguiu el camí del Parc Fluvial, i desprès de passar per la paret d’una industria,
hi trobareu una Font amb aigua de xarxa publica,
molt utilitzada per la gent que hi passa i ciclistes.
A la dreta va a la Font natural de can Magí.
També, el camí fluvial te una desviació fins el Castell de Barbera.
Un altre punt, es pujar fins la Torre de ca’n Altimira, al costat del cementeri.
Una següent desviació a la dreta per un camí ample, conegut com carrer Dr. Crusafont, us portarà a l’abundant Font de Llobeteres.
Tornem al camí principal, on a poca distancia i abans d’entrar al municipi de Sabadell per la B-140,
hi ha el Molí d’en Santo.
Es un recorregut planer i en bona part ombrejat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
La Plaça del Castell esta al nord del nucli urbà, entre el carrer del Castell i la pujada del Castell.
Font molt senzilla, es una petita columna adossada a una paret d’una casa.
Disposa d’una aixeta de polsador moderna.
La pica és bastida en maons semicircular.
Des d’aquest punt podem veure una vista molt bonica dels boscos de Copons,
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.
Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.
Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.
No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.
En l’actualitat no disposa d’aigua.
Recull de dades de Castellar: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.
L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).
És un petit nucli penjat al vessant nord-occidental d’un puig que s’aixeca enmig d’un fondal ric en aigües i que es troba coronat pel castell d’Enfesta.
Just davant de la primera casa del poble entrant per l’accés principal, aquesta rasa és travessada per un petit pont de pedra de dos arcs de mig punt
la funció del qual, tenint en compte la seva estructura superior, sembla que devia ser la d’aqüeducte.
Actualment, mig tapat per la vegetació
i des de fa molts anys que no hi passa l’aigua.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.
En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.
Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García Carpintero
Com a continuació a la Font d’ahir i molt a prop, esta la font de la Plaça del Castell, també es molt senzilla, adossada a una paret d’una casa, disposa d’una aixeta que cau l’aigua a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.
És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.
Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 