Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.
Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.
Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,
amb una font i papereres.
Destacant el jocs infantils diversos.
Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font d’Olvan esta situada a prop del nucli antic d’Olvani de l’Ajuntament d’Olvan.
Historia:
Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita.
L’aigua procedeix d’una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s’acumula en un dipòsit.
Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: “ANY 1881. LA MILLORA D’AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.
Historia:
A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.
L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.
Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.
S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.
Observacions:
En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.
Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.
Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.
Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.
Las imatges són de les rodalies de can petit.
Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).
S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,
al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.
Recorregut:
A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa
Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.
El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.
Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.
Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …
En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles
I no entrar en els camps de conreu.
Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
’
El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.
La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.
Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.
És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.
Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del carrer nou esta en el nucli antic de Mura.
Historia:
La font es troba a la cruïlla entre el carrer Nou, el carrer del Sol i el carrer Sant Antoni. Es tracta d’una font canalitzada que es troba en una fornícula d’arc rebaixat a la paret nord del carrer, aprofitant el desnivell de la zona. Disposa d’una pica de pedra amb dos recipients, un circular a sota de l’aixeta i un altre rectangular que s’omple de l’aigua del primer i que s’utilitzava per abeurar als animals.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
Són centenaris, amb tronc gruixut i molt cuidats.
Text: Ramon Solé i Viquipèdia
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Rata és una de les moltes fonts que es poden trobar a Berga, està situada al nucli antic, concretament en el carrer Castellar del Riu, 16 d’aquesta ciutat.
Tenim referències d’aquesta font per Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona 1941) i la seva filla Aurora (Girona, 1892 – Berga, 1974), ambdós escriptors. La família Bertrana s’allotjava en Can Jansana, una casa propera a aquesta font, des d’on podien contemplar i gaudir de les muntanyes de les rodalies i el castell.
Esta dins d’una arcada de pedra, on una aixeta polsador dona aigua a una pica molt a nivell del terra.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 