Jardí històric i Botànic de Sant Jordi de Terrassa

El parc de Sant Jordi es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés  i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

De records de Terrassa, hem estret aquesta informació que crec que es prou interessant :

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres…/…

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració…/… 

Us passo l’article d’Arbres del Parc de Sant Jordi es moren publicat per LA TORRE :

https://naciodigital.cat/latorredelpalau/societat/arbres-del-parc-de-sant-jordi-es-moren_966570_102.html

Cal recordar que l’espai va patir i molt la ventada del desembre de 2014,

que va tombar al voltant de 80 arbres i va deixar-lo irreconeixible.

Durant l’any 2016, es van portar a terme la plantada d’uns 40 xiprers i d’una vintena de cedres,

s’han plantat al parc també moreres, eucaliptus, pins i altres espècies a diferents espais del parc.

Cal destacar arbres antics, con un Pi la zona de Bar i pinnic.

En el apartat del jardi destinat a les roses, aquestes són algunes de les més destacades:

Alba Màxima de 1750. Rosa de col.leccions de jardins, fins al s.XVIII. Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició jardinera del parc, centrada en les roses. Rosa Charles de Milles de 1790. Catalogada com a Gran Híbrid i d’excellència pel seu perfum.

Rosa La France, reconeguda com a primer Híbrid de Tè: La France de 1867 de Jean Baptiste.Guillot. Rose Dot de 1962 (Rosa de la família Dot). Pere Dot fou el més excel.lent dels roseristes catalans i va assolir fama mundial.

Recull de dades: Records de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i altres

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sequera en Parcs i Jardins en Terrassa

En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…

Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…

També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.

Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi de Can Montllor de Terrassa

Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer  de Tàrrega ( barrat per  una cadena) de Terrassa.

Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)

Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,

al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,

anem entre antics camps abandonats i petits boscos,

veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,

a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,

formant una copa gran i espessa de fulles.

Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de la Plaça de la Bicicleta de Terrassa

Aquest Hotel d’insectes està situat dins de la Plaça de la Bicicleta, o rotonda del Passeig del 22 de Juliol amb Carretera de Rellinars de Terrassa.

Es de construcció iguala a altres que us he presentat, amb diferents compartiments segons l’insecte que la pugui habitar. Al seu costat i al terra, te varis troncs d’un arbre sec i mort de fa poc, que els insectes també poden fer servir d’habitat.

Crear una xarxa d’espais verds que millorin la biodiversitat urbana. Amb aquest objectiu Terrassa instal·la hotels d’insectes repartits per la ciutat. Amb aquesta actuació es consolida el projecte de creació d’una xarxa d’espais verds que permetin afavorir la proliferació d’insectes que són beneficiosos per al medi ambient.

Aquests hotels han estat fets per la Gestió de l’Espai Públic municipal amb materials reciclats i recuperats. Aquest projecte forma part de la Revolució Verda que treballa per una ciutat més sostenible i mediambientalment equilibrada.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i Terrassadigital

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’Avinguda 22 de juliol de Terrassa

Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,

En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,

això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.

Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.

Foment de la Biodiversitat:

Perjudicis i beneficis:

L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:

En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Centre d’informació ambiental Bonvilar de Terrassa

El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.

La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.

Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.

Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i

una font per fer més còmoda la visita al CIAB.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.

Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.

Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.

L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.

Recull de dades: Anella Verda de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero