El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.
Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,
Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…
El camí va vorejant el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,
sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.
També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.
La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.
S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.
Historia:
Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.
També se la coneix com La Font Tolega.
Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.
Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.
Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.
Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.
Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.
Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.
Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
La Font dels Albes està situada en el Barri de la Vall, cal seguir un camí del Bosc de cal Lluiset per arribar-hi, està en el municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.
Font en forma de Mina, tancada per una porta de ferro amb candau.
Abans es feia servir l’aigua els llenyataires de la zona, ara es aprofitada per abastir la urbanització propera.
La font no tenia reig dins de la mina hi havia una paret on s’envasava l’aigua i,
Fotografia de Pere Ciurans
un cop sobrepassava, sortia per una teula que li feia de canaló.
Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.
Historia:
Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.
Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.
Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.
El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.
En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.
Observacions:
Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20
El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.
El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.
Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé
Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.
Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.
Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.
Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.
La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.
La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.
La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.
L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.
Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de cal Ramons està situada en la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera, en un extrem d’una parcel·la no urbanitzada, al costat d’una petita rasa.
Historia:
Els materials que conformen l’estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l’època de creació de la urbanització.
La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular,
fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland;
a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Camí Vell a Vacarisses el seu inici esta al Nord del terme municipal de Viladecavalls, per sota del camí a can Boxeres.
Era l’Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses.
Comença a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l’autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús.
Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual. El camí està senyalat amb una fita.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 