Fem Safareig – El Safareig de la Plaça d’Olesa de Montserrat

El Safareig de la Plaça està en el carrer de Salvador Casas, núm. 3  d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Antigament era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la mina de les Fonts de la Plaça i altres que hi havia.
  • La primera notícia d’aquest safareig és de l’any 1613, quan l’Ajuntament es proposa engrandir “lo rentador” de la Plaça.
  • Sabem que al segle XVIII aquest safareig l’utilitzaven els paraires per rentar les seves peces tenyides, i després aquesta mateixa aigua servia per regar els horts.
  • Amb la intenció de millorar la zona, perquè es deia que les instal·lacions situades al mig de la Plaça de les Fonts eren antiestètiques, l’any 1859 l’Ajuntament va fer construir unes noves fonts i traslladà el safareig a la seva ubicació actual.
  • Aquest safareig es va fer servir fins a la meitat de la dècada de 1960, quan va anar caient en desús.
  • L’any 1970 es va tancar el subministrament d’aigua de les fonts perquè no era potable.
  • El safareig es nodria amb l’aigua sobrera de les fonts que, al seu torn venia canalitzada per les diverses mines que hi havia a Olesa.
  • L’espai de l’antic safareig es va malmetre i l’any 1976 se’n va tapiar l’accés.
  • L’any 2010 es va construir l’actual edifici de serveis municipals i es restaurà el safareig.
  • El safareig públic de la plaça de les Fonts és pràcticament l’únic que s’ha conservat dels que hi havia a Olesa: el de can Carreras (construït l’any 1923), el de la font d’en Roure, el de can Solé (ja documentat el segle XVII), el de Vilapou (al costat de la font).
  • El safareig del carrer de Santa Oliva encara existeix, tot i que només es fa servir per regar.
  • També hi havia altres safareigs usats només per a regar, que es trobaven escampats per la zona d’horta que avui dia és l’Eixample.

Antic safareig públic que s’ha conservat i adequat com a element històric al subsòl d’un modern edifici de serveis municipals. Consisteix en una bassa rectangular, de 7 per 4 metres, que ocupa pràcticament tota la superfície del vestíbul d’entrada de l’edifici. L’interior està compartimentat per un mur que el divideix en dues meitats.

Fotografies: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Els murs de la bassa són fets de maó i arrebossats per la part interior. El paviment interior és fet amb rajola. A la part posterior conserva dos canals que servien de sobreeixidors. Les lloses que formaven pròpiament el safareig es trobaven en mal estat i s’han substituït per unes de modernes.

La bassa del safareig té un contrafort (reconstruït modernament) que el divideix perpendicularment pel mig, així com una estructura metàl·lica que sostenia un cobert en dos dels costats. La paret posterior de l’edifici conserva part del mur de maçoneria que formava part del tancat del safareig.

Observacions:

Les instal·lacions compten amb diferents plafons informatius amb la història dels diferents safareigs que hi havia a Olesa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

El Mestre de les Fonts de Barcelona (1620 – 1650)

En abril del 2020 ja us recomanava: El llibre de les fonts de Barcelona, un text de l’any 1650 escrit pel mestre de les fonts, Francesc Socies, que s’havia conservat als arxius de la ciutat:

https://fontsaigua.com/2020/04/19/informacio-el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del-mestre-francesc-socies-de-lany-1650/

En 2022 aquest text antic es va publicar dins d’un recull en el que participen diversos autors de diferents especialitats, donant una visió de conjunt molt complerta. Aquest llibre es va presentar el gener de 2023, com us vaig indicar:

https://fontsaigua.com/2023/01/24/presentacio-del-llibre-el-llibre-de-les-fonts-aigua-clima-i-societat-a-la-barcelona-del-segle-xvii/

Ara us vull recomanar un parell de resums que ha fet la meva companya, la Maria Àngels García-Carpintero, per a que us feu una idea dels temes que tracta aquest complert llibre i us animeu a llegir-lo: El primer tracta del mestre Socies i d’alguns dels fets que va viure, com la necessitat de portar aigua de boca de les mines de Collserola a Barcelona, ja que les del Rec Comtal tenia usos industrials.

https://historiasdebellvitge.com/2024/08/10/el-mestre-de-les-fonts-a-barcelona-1630-1650-una-dedicacio-al-be-comu-que-ens-fa-pensar/

El més recent: “Breu història del proveïment d’aigües a Barcelona fins l’Edat Mitjana” explica els inicis medievals del Rec Comtal, amb la implicació d’algunes dones, i els orígens de les fonts gòtiques de la ciutat, algunes de les quals encara perduren.

https://historiasdebellvitge.com/2024/09/06/breu-historia-del-proveiment-daigua-a-barcelona-fins-ledat-mitjana/

El passat queda unit al present amb aquests texts…

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Sant Jaume d’Avinyó

La Font Sant Jaume està a uns 50 m al nord-est del carrer de Sant Jaume en Horta d’Avinyó.

La font està molt ben arreglada i conservada.

Es troba al peu d’una paret de carreus de pedra lligats amb ciment,

a damunt de la qual hi ha una capelleta, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume.

La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc.

El broc queda molt baix i raja força.

El desguàs de la pica va cap al torrent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners del carrer de Molins de Roda de Ter

Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.

A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.

Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,

donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.

És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Centre d’informació ambiental Bonvilar de Terrassa

El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.

La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.

Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.

Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i

una font per fer més còmoda la visita al CIAB.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.

Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.

Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.

L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.

Recull de dades: Anella Verda de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles

Aquesta senzilla Font, esta en la paret de dins de l’aparcament de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

La paret està enrajolada de blanc, la part que correspon a la font, es de color verd.

Al seu centre està l’aixeta de polsador, que l’aigua cau a una pica  rectangular situada sobre un pedestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch