L’alzina esta en el camí d’accésprop de la Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana,
concretament a certa alçada d’aquest camí, ven visible.
Es un tronc gruixut, però baix, amb nombroses branques,
que dona una capçada arrodonida i amb moltes fulles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.
El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.
Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura del seu conjunt.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.
Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.
Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.
Mes dades:
Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.
Espai dins del Convent destinat a despensa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del casal Sant Martí esta en l’entrada de Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana.
Va ser construïda quan els germans de La Salle compren el mas Pareres i construeixen el noviciat.
Font situada a l’entrada del casal Sant Martí dels germans de La Salle, a la cruïlla que mena al Molí de La Roda.
La pica de desguàs i l’aixeta, de polsador i cromada, estan posades en un podi de planta rectangular fet de pedra, damunt el qual s’aixeca una creu de pedra, flanquejada per dues esferes granítiques.
Damunt l’aixeta hi ha un plafó ceràmic on es llegeix “Camí particular a la Roda”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.
Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.
A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,
on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.
La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,
on els més petits podran gaudir de diversos jocs,
hi ha una Font
així com alguna taula i seients.
A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (Segarra), en direcció a Estaràs.
Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa María, al municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra)
Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.
Història
L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.
Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.
La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.
Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.
La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa Maria, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Remunta, antigament coneguda com Ca n’Agustí o Ca n’Angulo, és una masia de l’Hospitalet de Llobregat
El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
El 2007 va ser cedida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.
Dins del recinte cal destacar dos tipus d’arbres, les Palmeres i els Plàtans.
Uns més alts i grans que altres,
que donen una bona ombra.
Forment part del Parc de la Remunta.
Un petit pulmó verd dins de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.
Historia:
Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.
La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,
i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.
La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,
d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,
i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.
Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts
per aprofitar l’aigüa per regar.
Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador
La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 