Arxiu de la categoria: aigua

Safareig públic de Jorba

Publicat el per
Respon

El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.

Historia:

  • L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
  • El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
  • L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
  • La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.

L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.

Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.

L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.

Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Gran Bassa de Can Vendrell d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.

Situat davant de la masia, hi ha una gran Bassa.

Es de paret rodona i adossada per un costat a una paret d’un edifici.

Actualment no esta es us i no disposa d’aigua en el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Can Vendrell d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.

Situat davant de la masia, i en els terrenys de conreu hi ha un Pou.

Es de paret rodona i tapat per una ovalada teulada.

Disposa d’una portella, actualment metàl·lica, com accés a l’interior o per treure aigua.

Aquest Pou ven conservat, te la data gravada sobre la portella de 1956.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de Gel de can Carabrut de Sant Quirze Safaja

Publicat el per
Respon

Les restes de les Basses de Gel de can Carabrut estan davant el mas.

Historia:

  • El gel es produïa emmagatzemant aigua en basses poc profundes perquè es glacessin els dies que feia fred.
  • Quan hi havia prou gruix es tallava i es guardava a les poues.
  • Aquestes basses són les primeres estructures que formen part del procés per l’obtenció del gel.

Les basses i la reclosa de Can Carabrut es troben situades sota el mas de Can Carabrut, a la riera de Sant Quirze.

De la reclosa es conserva una paret amb grans pedres a la part superior des d’on carregaven el glaç que havien extret de les basses.

La reclosa desviava i conduïa l’aigua a les diferents basses per congelar-se i

posteriorment realitzar els pans de glaç.

De les basses es conserva alguna de les parets construïda amb pedra irregular.

Observacions:

Una de les basses actualment es emprada com a hort tot i que conserva el mur de tancament per la banda de ponent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany del Parc municipal d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.

A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).

Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).

Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.

Us passo més dades sobre l’estany:

Un Llac i Parc que cal visitar

Recull de dades: Diba

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petit embassament de Caselles de Fonollosa

Publicat el per
Respon

A l’altura de la carretera BV-3012 poc abans del km.4, hi ha un trencall a la dreta que us portaria a prop d’aquest petit embassament artificial.

El lloc es conegut com a Caselles, que pertany a Fals del municipi de Fonollosa.

Actualment la seva aigua no es utilitzada,

i te poca retinguda per la manca de pluges.

L’aigua es de color verd per el seu estancament de temps…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

Publicat el per
Respon

El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

  • A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
  • L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
  • També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
  • En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
  • Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
  • Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
  • Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
  • Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.

El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.

Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.

És una bonica i espessa pineda molt definida.

Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.

És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,

una font ornamental que no raja sempre

i jocs per a la mainada.

El parc té una superfície de 10.137 m2.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Tapies de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.

En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies.  Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.

Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.

La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.

La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.

Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.

Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.

A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.

Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.

L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).

D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa

Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.

Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.

En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada

Publicat el per
Respon

El dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada és un dipòsit distribuïdor per Sant Guim de Freixenet i la Tallada construït davant la necessitat urgent d’aigua durant l’estiu, quan la població creixia pels molts estiuejants que hi anaven per gaudir d’un entorn favorable per la cura i prevenció de la tuberculosi.

Viquipèdia

Construcció situada en un lloc elevat, vora la carretera d’accés a la Rabassa i Sant Guim de la Rabassa, i pròxim al nucli urbà de la Tallada. La seva estructura és de planta rodona i coberta circular, amb ràfec de teula.

L’obra presenta un sòcol de ciment, ressaltant un treball motllurat amb franges estretes en forma de marc, tot imitant plaques de pedra. Per sobre, un fi arrebossat que cobreix la resta d’edifici. Sota el ràfec de la coberta exterior, es disposa una cornisa de maó amb una decoració dentada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Bertrans de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

A la Font de Bertrans s’arriba per la C-25, sortida 114. i agafar la carretera BV-3009, seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.

Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l’antiga masia de Bertrans. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se’n conserva res.

La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l’aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se’n conserva restes del revestiment amb pedra seca. Actualment la vegetació tapa la font i aquesta esta seca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero