Pou i cisterna comunal de Montfalcó murallat

El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de  Segarra,

Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel

i un cup per fermentar i fer vi,

de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.

En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.

La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.

Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Sant Ponç

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener,

que s’estén pels termes de Clariana de CardenerOlius i Navès, a la comarca del Solsonès, no gaire lluny del límit amb la del Bages.

Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, però quan es va innaugurar el 1957 era el més gran

la Baells i la Llosa del Cavall, són força més grans però es van construir després.

S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.

Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,

té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

S’hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes com alburnscarpeslluços de riupeixos solperques americanesmadrilletes vereslucioperques i silurs.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Sant Martí de Tous

El Safareig esta situat en el nucli urbà, concretament en la Plaça de l’arbre de Sant Martí de Tous.

El safareig públic fou construït l’any 1924.

Consta de dues basses de planta rectangular descobertes.

Una de petites dimensions (2,80 x 1,80 m), situada a l’extrem sud,

 que comunica amb la segona bassa de grans dimensions ( 11 x 3,20 m).

Estan construïdes amb obra i actualment es troben revestides amb ciment pintat de color blanc.

La segona bassa disposa de l’acabat amb les lloses superiors per poder colpejar o fregar la roba.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abeurador de Les Olugues

L’Abeurador de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra).

Es tracta dels antics abeuradors pels animals destinats a úsos agrícoles.

Estàn situats a la plaça Major, al costat del castell de l’Oluja Baixa, que en els seus orígens podrien formar part de les caballerisses del castell.

S’hi accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, integrat a l’estructura urbana de la plaça.

Al seu interior, trobem un banc corredís al mur dret i al fons hi trobem els abeuradors construïts amb lloses de pedra d’una sola peça i situats sota un arc de mig punt, amb una entrada d’aigua natural.

Els Abeuradors de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna del Castell de Ivorra

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)

Historia:

  • Una marca de picapedrer que es trobà a la volta, permet datar l’obra a finals del segle XIII.

Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.

Generalitat de Catalunya

La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.

Generalitat de Catalunya

A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.

Generalitat de Catalunya

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Can Codinelles de Rubió

El Safareig de Can Codinelles esta al Pla de Rubió, a prop de la  cruïlla entre el camí de Ca la Rosa i el Camí de Sant Pere d’Ardesa de Rubió

Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània.

Correspon a una construcció de planta trapezoidal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior.

Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest.

A la paret sud hi ha una pica de pedra  per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels rentadors de Mediona

El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.

Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.

Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.

El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,

entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.

La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.

Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.

Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i

La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Querol

L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,

i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.

Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.

En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.

Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.

L’aigua tant entre per igual al safareig

com pel abeurador que estan adossat entresi.

L’antic abeurador era i es pels animals de granja.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig públic de Jorba

El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.

Historia:

  • L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
  • El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
  • L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
  • La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.

L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.

Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.

L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.

Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Gran Bassa de Can Vendrell d’Aguilar de Segarra

Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.

Situat davant de la masia, hi ha una gran Bassa.

Es de paret rodona i adossada per un costat a una paret d’un edifici.

Actualment no esta es us i no disposa d’aigua en el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero