S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.
Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,
té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.
L’Abeurador de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra).
Es tracta dels antics abeuradors pels animals destinats a úsos agrícoles.
Estàn situats a la plaça Major, al costat del castell de l’Oluja Baixa, que en els seus orígens podrien formar part de les caballerisses del castell.
S’hi accedeix mitjançant un arc de mig puntadovellat, integrat a l’estructura urbana de la plaça.
Al seu interior, trobem un banc corredís al mur dret i al fons hi trobem els abeuradors construïts amb lloses de pedra d’una sola peça i situats sota un arc de mig punt, amb una entrada d’aigua natural.
La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)
Historia:
Una marca de picapedrer que es trobà a la volta, permet datar l’obra a finals del segle XIII.
Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.
Generalitat de Catalunya
La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.
Generalitat de Catalunya
A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.
L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,
i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.
Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.
En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.
Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.
L’aigua tant entre per igual al safareig
com pel abeurador que estan adossat entresi.
L’antic abeurador era i es pels animals de granja.
El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.
Historia:
L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.
L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.
Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.
L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.
Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.