La Font dels Enamorats és una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cóm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys camí del Santuari,
i a la vora la carretera que mena d’aquesta vila a Coll de Jou.
En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.
Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.
Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.
La Resclosa del Pla de Cardona esta situada en la riera de la Golarda, s’arriba aigües amunt des del pont de la carretera de Sabadell a Calders, tot passat el Cementeri.
Historia:
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret.
Especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà.
És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs.
Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera,
especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Està en un espai natural molt bonic, amb una vegetació frondosa i verda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Propi.
El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.
Historia:
La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.
Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.
Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.
La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.
Historia:
Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural
Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Autor : CASTELLVÍ I COLOMÉ J., ROCA I SOBREGRAU J., TORRIJOS I MARTÍ J.
Editorial: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
ISBN: 9788492170173
Any de publicació: 2015
Pàgines: 441
Idioma: Català
Tipus d’enquadernació: Tapa tova o rústica
Mida: 240 x 170 mm
Pes: 1.104 g.
Preu: 15 euros
Descripció:
Ens presenten 155 indrets on poder trobar els arbres monumentals del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Alguns d’ells són veritables fites, arbres ben grossos, exemplars altívols, d’àmplies i esteses capçades; d’altres no són tan grans, alguns fins i tot són joves, però quan ens acostem podreu descobrir que tots ells i el seu entorn tenen aspectes històrics, culturals, tradicionals i naturalístics per explicar-nos.
S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,
El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)
És de possible cronologia medieval i,
en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.
Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.
És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.
Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.
Fotografia: Albert Bosch
A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…
Recull de dades: Diba. i propi
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc