La Font d’avui, esta situada entre la casa rural del Castell i l’església de Santa Maria de l’Aguda de Torà.
Esta format per un bloc de pedra, al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau a una allargada pica rectangular, en cada costat hi ha un petit seient de pedra.
Esta envoltada d’arbres i altres arbusts.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.
On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,
on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.
Trobarem Om,
Àlber,
Pollancre,
Roure,
Freixe,
Alzina,
Jonc,
Sanguiyol,
Canyís,
La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.
Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),
també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.
Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,
per un espai totalment planer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir del Laberint natural d’arbres Sant Fost que esta situat en l’avinguda d’Aragó de Sant Fost de Campcentelles,
si seguim al llarg d’aquesta avinguda podem conèixer més els jardins i arbres,
donat que en cada confluència dels carrers, es com si fora un jardí diferent.
També, es una barrera verda que forma l’espai central de l’avinguda.
Amb una varietat destacada d’arbres, arbusts i plantes.
Molts d’ells són destacats, amb troncs gruixuts i amb branques llargues.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.
Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,
es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.
L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.
Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,
així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.
Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau.
L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.
Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.
Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,
Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…
El camí va vorejant el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,
sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.
També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,
i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.
El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,
i més de 700 arbres de diferents espècies.
Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.
Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.
Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.
Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.
Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.
Recull de dades: Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,
Arbre monumental
nom : Plàtan
Família: Platanàcies
Gènera: Platanus
Espècie: x Hybrida
Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.
A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.
L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.
Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.
La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.
L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.
Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 