Arxiu d'etiquetes: taula

Avui destaquem: Font de Dalt de Palau – saverdera (Girona)

Publicat el per
Respon

La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.

Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.

Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.

Historia:

  • La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
  • Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
  • També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
  • Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
  • Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
  • La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
  • Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.

La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.

La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.

Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.

A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font de la dona de Freixenet

Publicat el per
Respon
Bon Any Nou . 2026

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,

arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,

on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).

Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.

Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.

A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides

Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.

També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.

Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Publicat el per
Respon

Bon Sant Esteve

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gospí de Sant Ramon

Publicat el per
Respon

Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)

A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.

Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.

Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Els Jardins de can Massana Pons d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.

Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.

Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.

En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.

A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.

La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.

Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,

així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.

Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Salt i Gorg del Nafre de Copons (Anoia)

Publicat el per
Respon

Per anar al Gorg del Nafre cal arribar-nos a Copons per la carretera C-1412 d’Igualada a Calaf. Dins del poble trobareu uns cartells indican el camí a seguir que porta al Gorg.

En poc més de cinc minuts, arribareu tot fent un passeig, apte per anar amb tota la  família, a la Riera de Veciana.

Primer trobareu una taula amb bancs al costat de la Font de la Vila, a poca distancia del Salt i Gorg.

Es recomanable visitar-ho en èpoques que hagi plogut amb abundància per gaudir de l’espai natural.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: F. Javier Aranda “Randy”

Parc del carrer Miralluny de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc està en la part més alta del camí de Molí de les Planes amb carrer Miralluny de la Floresta en Sant Cugat del Vallès.

Es un parc allargat, tot aprofitant els arbres, majoritàriament són pins ja existents originalment en aquesta zona.

S’ha posat en tot el parc una valla de protecció de fusta, per evitar algun ensurt,

donat que des d’aquest punt podem veure una amplia panorama de Les Planes.

Per tant, es pot considerar que es com un mirador.

Desposa d’una taula i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.

En un recó, hi han uns aparells per poder la gent adulta fer exercissis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Gurb de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.

Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.

Font Vella

El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.

La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.

A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.

És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador