Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)
A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.
Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.
Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.
La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment
A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica
Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:
“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”
La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.
L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.
Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.
A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.
Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.
Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.
Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.
En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.
A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.
La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.
Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,
així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.
Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.
Historia:
Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.
Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.
L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.
Observacions:
L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al Gorg del Nafre cal arribar-nos a Copons per la carretera C-1412 d’Igualada a Calaf. Dins del poble trobareu uns cartells indican el camí a seguir que porta al Gorg.
En poc més de cinc minuts, arribareu tot fent un passeig, apte per anar amb tota la família, a la Riera de Veciana.
Primer trobareu una taula amb bancs al costat de la Font de la Vila, a poca distancia del Salt i Gorg.
Es recomanable visitar-ho en èpoques que hagi plogut amb abundància per gaudir de l’espai natural.
Text: Ramon Solé
Fotografies: F. Javier Aranda “Randy”
El Parc està en la part més alta del camí de Molí de les Planes amb carrer Miralluny de la Floresta en Sant Cugat del Vallès.
Es un parc allargat, tot aprofitant els arbres, majoritàriament són pins ja existents originalment en aquesta zona.
S’ha posat en tot el parc una valla de protecció de fusta, per evitar algun ensurt,
donat que des d’aquest punt podem veure una amplia panorama de Les Planes.
Per tant, es pot considerar que es com un mirador.
Desposa d’una taula i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.
En un recó, hi han uns aparells per poder la gent adulta fer exercissis.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.
Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.
El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.
La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.
A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.
És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Una de les Fonts més destacades de Vilalba Sasserra, és la Font del Duc.
Per anar-hi cal seguir el carrer de la Creu direcció a Can Gol, en aquest punt cal girar a l’esquerra i al poc estareu a una cruïlla de dos camins,
a la dreta al costat del camí esta la font molt tapada per la vegetació.
Primer veurem una antiga taula rodona i al poc la font.
Per accedir a la Font es baixava un desnivell, ara està totalment plena d’aigua.
A l’altre costat del camí (esquerra) hi ha la antiga bassa, avui tapada per la vegetació, rebia l’aigua de la font.
Antigament era l’aigua considerada de gran qualitat…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.
Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.
S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.
Historia:
La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.
Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i
trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,
a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i
una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.
El lloc és molt fresc i tranquil.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Autoria de la fitxa: Pilar Camañes
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.
Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.
Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.
Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,
amb muntanyes, boscos, camps, masies …
la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…
Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.
A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 