Sequera en Parcs i Jardins en Terrassa

En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…

Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…

També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.

Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Trobada del Grup de Fonts / Viladrau – 2024

Cartell de la Font del Ferro

Cal dir que la primera trobada va ser l’any 2018 en Cànoves i Samalús amb 4 assistents.

Font del Ferro

La present Trobada va tindre lloc a Viladrau, el passat dissabte dia 16 de novembre de 2024.

Font de Miquel

El Grup de Fonts, està integrat per gent motivada en buscar, trobar, fotografiar i, en algun cas, arranjar Fonts Naturals, especialment les de Catalunya.

Font de l’Arimany

Aquest any han pogut assistir-hi :

Oscar Farrerons, Rosa Pasaret, Enric Costa, Josep Arla, Javier Cuello, Javier Garcia i Eloy Guirao.

Grup de Font / 2024

En Oscar va fer de guia, visitant algunes de les fonts de les rodalies de Viladrau i donant explicacions en general.

Font Noi Gran

En acabar es va dinar a un dels hotels del municipi de Viladrau.

Font Noi Gran

Un dia de trobada que va ser descrit amb una paraula: “Genial”

Grup de Font / 2024

Tot pensant en una altra trobada que podria ser el proper any a Collserola.

Grup descansant en la Font de les Tres Roses

Text: Ramon Solé

Fotografies: Gràcias al Grup de Fonts

Bosc de Volpelleres de Sant Cugat del Vallès

El bosc de Volpelleres és un bosc mediterrani centenari d’una extensió aproximada de 15 ha. entre els barris de Coll Favà, Sant Domenec i Volpelleres de Sant Cugat del VallèsCatalunya. És un hàbitat d’interès comunitari a més d’un bosc singular segons un estudi de la Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb el CREAF.

Història i ocupació humana

  • La petjada humana és evident a l’entorn del bosc, tant per la modificació del paisatge, com per la presència de construccions tant modernes com antigues que s’hi troben.
  • Per sota del bosc, en paral·lel al torrent transcorre la Mina dels Monjos que antigament proveïa aigua al Monestir de Sant Cugat a través del Pont de Can Vernet. Es tracta d’un element d’interès cultural a la ciutat.
  • Les fotografies aèries de mitjans del segle XX mostren com el bosc, envoltat de camps de cultiu, estava reduït a la zona adjacent al torrent fins a finals dels anys 70, quan s’observa la proliferació de pins als terrenys anteriorment usats per a cultius.
  • L’any 1706 es va construir la masia que li dona el nom al bosc, la Masia de Can Vulpalleres que es va enderrocar l’any 1973.
  • L’any 1975 va entrar en funcionament la segona escola de Sant Cugat, que avui coneixem com a Pins del Vallès.
  • L’any 1987 es va inaugurar el CAR i el 1988 va començar a funcionar el seu propi institut, l’INS Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
  • L’any 2002 s’aprovava la modificació urbanística del barri de Volpelleres malgrat les reivindicacions ecologistes.
  • L’any 2007 es va realitzar una modificació puntual del PGM per complir amb una sentència del TSJC contra la modificació del PGM del 2002 i per garantir “la preservació de la qualitat ambiental del bosc de Volpelleres; la garantia de màxima protecció dels arbres existents a la zona, especialment els roures, alzines i pins exemplars”.
  • Al gener de 2010 es va inaugurar en ple bosc un circuit de cros de 1.500 m. dissenyat per tècnics del Centre d’Alt Rendiment.
  • L’any 2011 es va realitzar una ampliació del CAR per acollir un nou mòdul esportiu.
  • L’abril del 2017 es va començar a construir l’institut Leonardo da Vinci no sense l’oposició d’un grup de santcugatencs per ubicar-se a l’entorn del bosc de Volpelleres. Al juny del mateix any s’aprova al Ple una moció institucional sobre la protecció del Bosc de Volpelleres.
  • L’agost del 2019 es va pavimentar el camí del bosc que constituïa el circuit de cros i es va construir una “caseta de manteniment”. Des d’aleshores els serveis de parcs i jardins bufen les fulles del camí del bosc periòdicament.
  • L’escola La Mirada, que des del 2016 imparteix les classes en mòduls al barri de Volpelleres, estava previst que es construís dins l’entorn del bosc, en un terreny erm adjacent a l’Institut Leonardo da Vinci. El 2020 es va anunciar la nova ubicació per a l’escola La Mirada, uns metres més al nord, a la zona boscosa. Això va provocar la manifestació al ple d’Extinction Rebellion i la formació de la plataforma SOS Bosc que juntament amb ADENC treballen per evitar que l’escola es construeixi al bosc.
  • Al gener 2021 L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental emet un informe desfavorable a l’emplaçament de la Mirada.
  • Al novembre 2022 es paralitzen els treballs que havien començat al bosc per començar la construcció de l’escola. El Jutjat Contenciós de Barcelona va acceptar les mesures cautelars per a un dels recursos presentats pels col·lectius ecologistes.

El bosc de Volpelleres és un petit bosc amb característiques molt similars a les del veí parc natural de Collserola. Es situa al voltant del torrent del mateix nom que antigament proveïa d’aigua al Monestir de Sant Cugat mitjançant la Mina dels Monjos.

En el cor del bosc, en les proximitats del torrent de Volpelleres es concentra la vegetació de ribera, de gran valor ecològic.

Amb el temps s’ha incorporat al conjunt arbori original les terres anteriorment ocupades per cultius, que en l’actualitat presenten una vegetació formada principalment per pins “Pinus halepensis”.

El bosc es troba delimitat per dos vials a la seva zona nord-oest: l’avinguda de la Via Augusta, situada al nord, i el carrer Alfons d’Aragó a l’oest, on hi ha l’actual entrada al recinte. Al sud del parc trobem la línia ferroviària de Rodalies de Renfe R8 (Granollers – Martorell), que discorre paral · lela a la Ronda Nord de Sant Cugat.

El límit est correspon topogràficament amb el llit del torrent de Volpelleres, a l’altra banda del qual trobem diversos edificis d’equipaments pertanyents al CEIP Pins del Vallès i al Centre d’Alt Rendiment Esportiu.

La porció de vegetació situada a la llera del torrent i al seu voltant ha conservat les característiques originals del bosc de ribera, es tracta d’un bosc ben constituït format per alzines (Quercus rotundifoliaQuercus ilex), roures (Quercus petraeaQuercus pubescensQuercus cerrioides), pi blanc (Pinus halepensis), oms (Ulmus minor) i àlbers (Populus albaPopulus nigra) principalment.

Al sotabosc hi trobem sanguinyol (Cornus sanguinea), vidiella (Clematis flammula), olivereta (Ligustrum vulgare), arítjol (Smilax aspera), roldor (Coriaria myrtifolia), marfull (Viburnum tinus), així com molsa (Hypnum cupressiforme), cua de cavall (Equisetum telmateia), heura (Hedera helix), esparrecs bords (Orobanche hederae) i maxim (Carex pendula) entre altres.

La zona més jove i seca consisteix en una pineda de pi blanc amb exemplars de roures, alzines i algun pi pinyer (Pinus pinea) que presenta un sotabosc amb espècies arbustives típiques com l’aladern (Rhamnus alaternus), garric (Quercus coccifera), lentiscle (Pistacia lentiscus), rogeta (Rubia peregrina), galzeran (Ruscus aculeatus), esparreguera silvestre (Asparagus acutifolius), llorer (Laurus nobilis), molsa d’estrelles i matapoll (Daphne gnidium) entre d’altres.

Finalment, a les zones més obertes, però no per això menys importants, es poden trobar arç blanc, (Crataegus monogyna), romaní (Rosmarinus officinalis), ginesta (Spartium junceum), esbarzer (Rubus ulmifolius), gatosa (Ulex parviflorus), estepa blanca (Cistus albidus), cards (Silybum marianumGalactites elegansEchinops ritroCirsium vulgare), fonoll (Foeniculum vulgare), orenga (Origanum vulgare), roser silvestre (Rosa canina) i lledoner (Celtis australis) entre altres.

Hererència del seu passat agrícola són alguns exemplars puntuals d’arbres fruiters com oliveres, ametllers i figueres.

La varietat d’ambients (bosc mediterrani, de ribera, pineda i zones obertes) propicia el fet que la població animal sigui diversa i abundant. Mitjançant càmeres de fototrampeig s’han pogut observar la presència dels mamífers nocturns del parc: la guineu, la geneta, el senglar i el toixó.

L’habiten també altres espècies de bosc mediterrànies com l’esquirol, el conill, el gripau comú, la granota verda, la serp blanca, la serp verda i nombroses espècies d’ocells com puputòlibagaigpicot garser grospicot verdrossinyol, mallarengues (blavapetitaemplomalladacarbonera), pit-roigpinsàraspinell comúmosquitertallarol capnegre i merla entre molts altres.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Rocalba de Sant Feliu de Pallerols

La Font de Rocalba esta situada al Sud Oest de Sant Feliu de Pallerols, en el paratge de Rocalba. Des del Poble sortireu per la carretera de La Fabrega, a poca distancia us cal seguir un camí a l’esquerra asfaltat que us portarà a Mas de l’Ombert.

Al poc la carretera es fa pista de terra, fa una pujada destacada,

uns cartells us faran d’indicador d’on esta la Font de Rocalba.

L’estructura es d’obra aprofitant rocs de la zona, al centre hi ha una aixeta polsador i en cada costat un seient, tot d’obra.

A una certa distancia hi ha una taula de pedra i bancs de fusta.

Es un paratge amb molta i densa vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Varis Arbres destacats en el camp de Golf de Sant Cugat del Vallès

La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,  

donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.

La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.

El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.

Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,

unes Alzines,

un Avet, Pins i Xiprers.

entre altres.

Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna – Pou de Can Cadevall de Castellgalí

Can Cadevall esta al nucli antic de Boades de Castellgalí. Aquest mas es troba al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l’Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s’aixeca molt probablement sobre l’antiga vil·la romana de Boades.

L’edifici del costat, sota de la terrassa, i a peu de carretera, esta adherida a la paret l’estructura d’una Cisterna-Pou.

Per el que es veu amb les tubàries que són desguàs de l’aigua de pluja de les teulades, aniria l’aigua a parar-hi. La portella esta tapiada.

Aquest tipus de cisterna són molt comunes antigament en llocs de poca aigua, masies, esglésies, ermites, castells … per així disposar d’aigua pel seu menester de consum propi i/o per regar l’horta.

Recull de dades: Diva i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca entre pins de Castellgalí

Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.

Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Es van construir varis pous per les necessitats pròpies

i per regar els camps.

Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.

Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.

Vàrem fer un tom per dins de la finca

i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,

que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero