El passat dilluns veiem la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès.
Avui, veiem darrera de l’edifici de Santa Margarida, hi ha un Pou molt antic.
Es un pou rodó, cobert i amb una portella d’accés per treure l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.
L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.
Historia:
L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.
L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,
Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,
transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…
Observacions:
L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,
mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.
Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).
Estos programas suelen enfocarse en:
Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.
Text: Ramon Solé – recull IA.
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’església de Sant Martí de Pegueroles s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga. Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.
A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.
Es un pou molt antic amb estructura rodona.
Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En un dels costats de l’església de Santa Margarida de Navès (Solsonès) hi ha una Font.
Font commemorativa de la portada d’aigua i abastament al petit poble.
Aquesta font va ser inaugurat el 9 -10 – 1983.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.
Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,
i altres elements al voltant de la font.
Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.
El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..
Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.
L’any 1986 s’inicia la font moderna.
A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.
Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,
donat que té virtuts diürètiques,
i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera.
I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.
Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.
Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.
Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.
Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.
Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.
A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.
Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.
Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 