Arxiu de l'autor: Rasola

Fuente de La Piazza Santo Spirito de Florencia (Italia)

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

La Piazza Santo Spirito es una plaza situada en el barrio de Oltrarno de Florencia, Italia. Esta plaza se creó en el siglo XIII para acoger a la multitud que aistía a las oraciones de los agustinianos, dueños de la Basílica del Santo Spirito, al igual que otras plazas situadas delante de importantes edificios religiosos.

Sede frecuente de mercados y mercadillos (cada mañana se celebra uno diario, mientras que los fines de semana se celebran otros), está llena de restaurantes y locales nocturnos, tiendas artesanas y estudios de artistas.

Se destacan edificios de origen renacentista, el Monumento a Cosimo Ridolfi, la Basílica del Santo Espíritu i la Fuente en el centro de la plaza.

Es una fuente ornamental realizada con piedra serena y tiene una estructura octogonal.

En su interior hay una estructura a dos niveles circulares, el agua pasa por ellos y cae dentro de su balsa.

En la pared de uno de sus lados hay una Fuente de uso público,

tiene una cara y por su boca sale un tubo curvado donde el agua surge continuamente y cae a una pica semicircular a nivel del suelo.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Horts de can Revella de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Revella (també conegut com Can Rabella) és una masia ubicada al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Des del Maig de 2017, als terrenys adjacents a la Masia de Can Revella s’hi troba un hort urbà comunitari portat per l’ajuntament dins del programa Cultiva’t.

És un projecte formatiu en horticultura ecològica i jardineria. Ofereix formació en la inserció laboral.

Un cert percentatge de les seves parcel·les, ubicades als diferents horts municipals, estan destinades a persones proposades per Serveis socials per fomentar la integració sociocomunitària i la socialització formant part de l’activitat pròpia de l’hort.

Aquesta adjudicació, pel seu caràcter social, és temporal i compta amb el seguiment i acompanyament de Serveis socials i experts en horticultura.

A nivell espacial, l’hort disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d’hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, diferents espais d’emmagatzematge, i una tanca perimetral, entre d’altres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts Naturals del municipi de Vic

Publicat el per
Respon
  • Font de la Codina
  • Font de la Teula
  • Font del Puig Genpi
  • Font del Ferro
  • Font de Sant Pere
  • Font de la Talaia
Font del Cantarell
  • Font del Cantarell
  • Font de l’Ausoneta
  • Font de Sant Francesc
  • Font del Pas
Font del Pas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure de Can Delaire de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Roure de Can Delaire esta en l’Avinguda de la Via Augusta, davant de l’establiment Aldi en Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El Roure de Can Delaire està situat a l’avinguda de la Via Augusta, en un marge de la vorera, davant de l’establiment comercial Aldi, a l’antic camí dels Monjos. 

Està integrat i protegit per una solució urbanística que crea un marge entre la vorera i la calçada. 

Es tracta d’un exemplar de Quercus x cerrioide que l’any 2017 tenia una alçada d’11 metres

i una capçada de 16 metres de forma arrodonida.

El perímetre del tronc era d’1,7 metres i el de la soca de 3 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Pau Casals de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.

Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Fuente de Neptuno de Florencia (Italia)

Publicat el per
Respon

La fuente de Neptuno (también llamada Il Biancone) de Florencia está situada en la Plaza de la Señoría, frente a la esquina del Palazzo Vecchio.

Es obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) y de algunos de sus aprendices, entre ellos Giambologna. La fuente fue comisionada en ocasión del matrimonio entre Francisco I de Médici y la archiduquesa Juana de Austria en 1565. Inicialmente el trabajo se le fue encargado a Baccio Bandinelli, quien diseñó el modelo, pero murió antes de poder empezar a esculpir.

La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.

La estatua no fue particularmente apreciada.

Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de mar, sátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.

La fuente ha sufrido numerosos daños:

  • Fue usada como lavatorio durante el siglo XVI.
  • Fue objeto de vandalismo el 25 de enero de 1580.
  • Un sátiro fue robado en el carnaval de 1830.
  • Fue dañada en los bombardeos de los Borbones en 1848.
  • El 4 de agosto del 2005 un vándalo, tratando de trepar sobre el Biancone, dañó su mano derecha y el tridente.
  • La restauración fue concluida en la primavera del 2006.

Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Naixement del Torrent de Fontalba de Queralbs

Publicat el per
Respon

Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu  per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.

En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.

Amb boniques panoràmiques, com la vall del Freser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero