Arxiu de l'autor: Rasola

Avui destaquem: La Font de les Tapies de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.

En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies.  Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.

Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.

La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.

La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.

Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.

Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.

A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.

Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.

L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).

D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa

Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.

Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.

En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure de la Font de Llavinera

Publicat el per
Respon

Llavinera es un veïnat de Sant Pere de Llavinera.

Des de Llavinera s’agafa el camí de tramuntana a les planes de Cal Grau, passada la segona bifurcació porta directament a la font.

Sobre del safareig, hi ha un roure inclinat i no hsa caigut gràcies al mur del safareig,

i destaca per la seva corpulència, del tronc

disposa de dos grosses branques principals i amb capçada considerable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Salelles de Sant Salvador de Guardiola

Publicat el per
Respon

Salelles es un petit agregat de Sant Salvador de Guardiola, a prop de Manresa.

Al costat de l’església de Sant Sadurní, hi ha una font d’aixeta de maneta. Te a sobre un gran escut esculpit, l’aigua cau a una pica molt antiga rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada

Publicat el per
Respon

El dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada és un dipòsit distribuïdor per Sant Guim de Freixenet i la Tallada construït davant la necessitat urgent d’aigua durant l’estiu, quan la població creixia pels molts estiuejants que hi anaven per gaudir d’un entorn favorable per la cura i prevenció de la tuberculosi.

Viquipèdia

Construcció situada en un lloc elevat, vora la carretera d’accés a la Rabassa i Sant Guim de la Rabassa, i pròxim al nucli urbà de la Tallada. La seva estructura és de planta rodona i coberta circular, amb ràfec de teula.

L’obra presenta un sòcol de ciment, ressaltant un treball motllurat amb franges estretes en forma de marc, tot imitant plaques de pedra. Per sobre, un fi arrebossat que cobreix la resta d’edifici. Sota el ràfec de la coberta exterior, es disposa una cornisa de maó amb una decoració dentada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cista megalítica dels Tres Reis de Rubió

Publicat el per
Respon

La Cista megalítica dels Tres Reis esta al costat dret de la carretera BV-1031 direcció Els Prats de Rei.

Passat el trencant de Ca l’Oller, el següent a la dreta al municipi de Rubió, esta indicat prt cartells.

Historia:

  • El sepulcre dels Tres Reis fou excavat l’any 1964 sota la direcció arqueològica de Ricard Batista i Noguera, de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. 
  • Es troba situat al costat de la carretera BV-1031; via de comunicació ancestral utilitzada durant l’edat mitjana i possiblement també durant l’edat del bronze com a via de transhumància.

A tocar de la carretera BV-1031, passat el km 5 es localitza la cista megalítica (Dolmen) dels Tres Reis, ubicada en un petit turó prop de Ca l’Oller.

Es tracta d’una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul.

La cambra de planta rectangular, està formada per cinc lloses sorrenques col·locades verticalment que delimiten la cambra.

La llosa de la coberta ha desaparegut.

La cambra presenta una orientació est-oest.

El sepulcre està envoltat per un túmul de planta circular de 8,20 m de diàmetre.

Els treballs d’excavació van permetre recuperar 230 fragments de ceràmica a mà i set peces dentàries pertanyents a individus d’edat adulta.

Observacions:

Segons els excavadors el sepulcre havia estat alterat per antigues intervencions fet que havia ocasionat la modificació de l’estratigrafia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Bertrans de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

A la Font de Bertrans s’arriba per la C-25, sortida 114. i agafar la carretera BV-3009, seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.

Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l’antiga masia de Bertrans. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se’n conserva res.

La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l’aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se’n conserva restes del revestiment amb pedra seca. Actualment la vegetació tapa la font i aquesta esta seca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jaciment paleontològic de can Prat Barrina de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

El Jaciment paleontològic de can Prat Barrina s’arriba per la C-25, sortida 114. I agafar la carretera BV-3009 i seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.

Historia:

  • Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l’activitat d’una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d’icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació.
  • Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50.
  • Al Bages s’han trobat restes de l’Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors.
  • També s’han trobat mamífers fòssils d’aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.

Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d’icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària.

El jaciment, que es troba al costat mateix d’un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d’aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d’icnites.

Les petjades o icnites corresponen a l’època geològica de l’Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d’anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l’espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars.

El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l’esquerra de l’espectador), a l’extrem oposat i entremig.

Les petjades formen diferents “camins” o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d’est a oest.

Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat.

Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d’altres tendeixen a formes més ovalades i també n’hi ha de tridàctiles (amb tres dits).

Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d’humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre.

Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d’anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers.

L’indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d’animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l’espècie Entelodon magnum.

Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.

Observacions:

El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Dalt de Palau – saverdera (Girona)

Publicat el per
Respon

La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.

Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.

Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.

Historia:

  • La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
  • Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
  • També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
  • Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
  • Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
  • La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
  • Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.

La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.

La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.

Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.

A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure del carrer de les Bobines de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,

a tocar del mur perimetral de la finca número 20.

Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i

una capçada irregular de 8 metres d’amplada.

El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.

Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina de can Querol de Polinyà

Publicat el per
Respon

La Mina de can Querol esta a prop de la Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira. Paral·lela al torrent de can Rovira de Polinyà.

Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima.

Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat.

Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua.

Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero