Cisterna de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, al camí que puja a l’Ermita de Sant Pere de Reixac,

a l’arribar a la cruïlla del camí que be del camí de can Piqué (Restaurant i camp de Tir),

en aquest punt veureu un ballat de fusta, es per no entrar per sobre de la teulada de la Cisterna.

Te una dimensions molt considerables, com si fos una casa.

L’aigua entrava per medi d’una canal a l’altre costat del camí.

Des de fa molts anys no hi passa aigua, per tant dins de la cisterna es buida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Pou d’Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

A peu de la carretera LV-1005 a l’altura d’Estaràs, esta el Pou, ara en desús.

L’aigua es pujava de forma manual fent girar una roda metal-lica que accionava la bomba,

sortia per un tub, posteriorment es va posar una aixeta polsador, l’aigua queia a una petita pica.

Una placa posa l’any 1971, possible data de la construcció.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, i al costat del camí que puja a les restes del seu castell,

trobem una gran bassa a un nivell molt baix, amb una mitja volta d’obra.

A les seves rodalies hi ha una taula i seients de fusta,

amb una discreta font d’aigua de xarxa pública.

  • Vista Font i Bassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Branques del Castell de Santa María

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa María, al municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra)

Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.

Història

  • El consum de la seva aigua és beneficiosa per la gent que pateix malalties renals, perquè té una composició amb poca calç.

L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.

Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa Maria, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa del Claustre del Monestir de Pedralbes de Barcelona

En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,

un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans

Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.

Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.

També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’antiga Font i Safareig de Gospí

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Naixement del riu Sió a Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb les fonts.

El conjunt del Parc esta un cop passat per cal Salat, una gran casa senyorial, i a l’esquerra del camí rural.

Un cartell ens indica el recorregut de 77 km. fins a desembocar al riu Segre, regant les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera:

A

B

C

Per arribar al naixement del riu, cal baixar unes escales on al fons hi ha una paret amb una arcada, a nivell del terra sorgeix l’aigua,

avui en dia te poc cabal tot l’any.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Pastor de Sant Domí

Viquipèdia – Camí de la Font

La Font del Pastor esta bastida sota el marge esquerre d’una zona de conreu de cereals, i situada vora el camí de terra que surt de la part baixa de Sant Domí en direcció a Freixenet de Segarra.

L’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Abeuradors

Aquest accés es realitza mitjançant un pas cobert amb volta de canó i delimitat per ambdós portals. Cal destacar el treball constructiu i decoratiu del portal interior, que resta tancat a partir d’una reixa de ferro.

Aquest portal se’ns presenta estructurat a partir d’un arc de mig punt adovellat i que obre pas a l’interior de la font. La part interior de la font, resta coberta a partir d’una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

Finalment, un brollador solcat a la mateixa roca, permet de la sortida de l’aigua, i que segons l’estació de l’any, pot arribar a tenir més de quatre metres de profunditat.

Viquipèdia

L’obra presenta un parament paredat obrat amb pedra seca del país i resquills de pedra desbastada.

SANT DOMÍ

La Font del Pastor és una construcció prop del nucli de Sant Domí (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llistat de Fonts i Mines de Sabadell

Font dels Capellans

Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.

  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
Font de la Teula
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de la Torre del Canonge
Font de Cal Estruc o de Monau
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec

Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.

Llibre:

Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.

Font del Torrent de Gotelles

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero