La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
El Torrent de Can Badal esta en Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.
Historia:
L’any 2022, l’EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER.
Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç.
Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures.
També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d’una espècie invasora.
Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina:
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric.
L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre.
Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d’Alepo, al nord de Síria.
L’arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d’alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L’escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres.
El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d’ample, de color marró.
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.
El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.
Es tracta d’un corredor i connector biològic de l’eix Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat – El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.
Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina.
Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: pi pinyer, pi blanc i alzina i romaní.
Cal Cussó:
Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l’esquerra probablement afegit posteriorment.
La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l’esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l’esquerra, prop de l’angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.
A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d’una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.
A l’interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l’edifici.
Can Badal:
Masia possiblement d’origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.
A la façana principal hi ha el portal d’entrada i dues obertures. A la planta pis n’hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l’edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.
Historial:
S’Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears,
Fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988).
L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.
La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).
Viquipèdia
A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.
D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.
Viquipèdia
Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.
Viquip`edia
És possible realitzar-hi els següents itineraris:
Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-
Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.
En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.
Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.
Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns 100 metres a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.
Esta formada per taules i seients de pedra,
Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.
A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.
El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.
Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.
Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.
El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.
Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.
L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.
Per anar al petit rocòdrom i altres aparell,cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt,
es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.
On arribarem a l’Itinerari de Natura, que ahir us vaig presentar,
a prop, hi ha un petit rocòdrom i altres aparells per fer exercicis.
Al seu costat, hi ha un antic tronc de Pi al terra,
se’l coneix com la serp.
Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig, per un espai totalment planer.
Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.
On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,
on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.
Trobarem Om,
Àlber,
Pollancre,
Roure,
Freixe,
Alzina,
Jonc,
Sanguiyol,
Canyís,
La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.
Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),
també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.
Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 