En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per veure aquest Hotel d’insectes, cal seguir des de Rubí el camí de Sant Muç, fins a l’ermita.
Allí a poca distancia, hi ha un camí a l’esquerra que en pocs metres porta a la Font del mateix nom.
Veurem aquest petit Hotel d’insectes col·locat en un cartell de Itineraris de les rodalies de Rubí.
En que sigui petit, hi ha sis compartiments per a diferents tipus d’insectes.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa, presideix el carrer i la Font.
Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.
L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.
Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.
L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.
Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Darrera de l’estació d’Aguilar de Segarra, hi ha uns jardins, on esta ubicada la font.
Es una font molt senzilla, feta d’obra en forma triangular, on hi ha una aixeta polsador.
L’aigua es de xarxa pública, cau a una reixa a nivell de terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.
En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,
on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.
La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
Recull de dades: Diba.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.
També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.
Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.
Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.
A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.
Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.
Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.
En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d’en Bas. Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Són rentadors públics que es troben donant la volta a l’església i prop de la plaça.
Són amplis i singulars i els únics a la vall en bon estat de conservació.
El safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a les dones i infants del poble.
Al seu costat en una paret hi ha una font amb una aixeta polsador.
Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Historia:
Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.
La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.
Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.
La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.
Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.
En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.
Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.
L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.
Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.
A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.
Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.
La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 