La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Historia:
Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.
Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.
La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.
Viquipèdia – Principis del segle XX
Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.
La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.
Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.
En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.
Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.
L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.
Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.
A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.
Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.
La Font de Solervicens esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.
Historia:
Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
Segons els anys, a l’estiu no raja.
Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.
La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.
Observacions:
Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.
Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana
La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.
Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.
Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.
Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.
Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.
Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.
A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua
i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.
L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.
Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 