Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Margarida de Navarcles (Bages)

La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.

Historia:

  • La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
  • És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
  • La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
  • L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.

Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.

No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,

El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.

El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra  fins arribar a un mur de contenció de pedra,

on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.

Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.

Observacions: 

Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.

L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la Rectoria de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.

Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.

Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.

Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.

Això si, esta molt ben conservada i arreglada.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Passat i present de la Font del Fumet de Sant Cugat del Vallès

La Font del Fumet està situada entre els carrers de la Font del Fumet i l’avinguda de Pere Planas de la Floresta del municipi de Sant Cugat del Vallès.

En moltes ocasions ha estat molt amagada per la vegetació., tal com podem veure en les imatges de fa uns 25 anys en rere…

Any 1999

Està construïda de pedra vista i acabat superficial de relleu, adossada al marge, amb el frontal endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de volta que centra la posició de la font.

Any 1999

l’Ajuntament de Sant Cugat va recuperar la Font durant l’any 2019.

Les tasques de reparació que van fer, consistien en arranjar el frontal de l’estructura de la font, desbrossar el terreny, ampliar la zona d’estada i construir un mur de gabions per contenir les terres i a la vegada com a seient.

També es va posar una malla de contenció entorn de la font i van plantar vegetació. Es com avui en dia podem veure la Font del Fumet.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Xiprer del carrer Baixadors de Valldoreix

El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.

Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.

Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.

Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’Estenalles de Mura

La Font d’Estenalles esta situada a la dreta a peu de la carretera, en el kilòmetre 17 de la BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca.

La Font esta a tocar d’una gran roca, l’aigua surt per un petit tub i cau a una pica.

En ocasions ha tingut un tap on pot retindré millor la quantitat d’aigua.(En 1998 vaig posar-hi una aixeta de palanca)

Podem utilitzar un petit mur per assentar-nos. No hi ha lloc per deixar el nostre vehicle en la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Viver de la Plana de Setcases

Es una Font la del Pla del Viver molt fàcil d’arribar-hi, donat que esta a un costat de la pista que portaria de Setcases a Espinavell de Molló.

L’aigua surt d’un broc corbat situat a una roca que fa de petit mur.

Cau l’aigua a una reixa que fa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero