Visitem: La Font del Tritó de Vilada

La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.

Historia:

  • La instal·lació de l’escultura es produeix l’any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l’adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció.
  • Roca va regalar l’escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles.
  • J. Roca és autor d’aquesta i d’altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l’autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica.
  • Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d’endinsar-se en el treball directe de l’obra sense model.

El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.

Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.

El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les Escoles de Sant Pere de Riudebitlles

La Font de les Escoles, es de construcció molt senzilla.

Situada i adossada al mur de les antigues escoles del poble en el carrer Nou, 72 cantonada la Carretera.

Esta construïda amb totxanes primes i dins hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure del carrer de les Bobines de Sant Cugat del Vallès

Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,

a tocar del mur perimetral de la finca número 20.

Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i

una capçada irregular de 8 metres d’amplada.

El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.

Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Lleó de Veciana

La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.

La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.

Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.

Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,

un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.

La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.

Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.

L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.

L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.

Observacions: 

Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.

Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Margarida de Navarcles (Bages)

La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.

Historia:

  • La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
  • És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
  • La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
  • L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.

Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.

No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,

El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.

El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra  fins arribar a un mur de contenció de pedra,

on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.

Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.

Observacions: 

Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.

L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la Rectoria de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.

Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.

Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.

Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.

Això si, esta molt ben conservada i arreglada.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Passat i present de la Font del Fumet de Sant Cugat del Vallès

La Font del Fumet està situada entre els carrers de la Font del Fumet i l’avinguda de Pere Planas de la Floresta del municipi de Sant Cugat del Vallès.

En moltes ocasions ha estat molt amagada per la vegetació., tal com podem veure en les imatges de fa uns 25 anys en rere…

Any 1999

Està construïda de pedra vista i acabat superficial de relleu, adossada al marge, amb el frontal endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de volta que centra la posició de la font.

Any 1999

l’Ajuntament de Sant Cugat va recuperar la Font durant l’any 2019.

Les tasques de reparació que van fer, consistien en arranjar el frontal de l’estructura de la font, desbrossar el terreny, ampliar la zona d’estada i construir un mur de gabions per contenir les terres i a la vegada com a seient.

També es va posar una malla de contenció entorn de la font i van plantar vegetació. Es com avui en dia podem veure la Font del Fumet.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero