Avui visitem : La Font del pla de Missa de Copons

La Font esta situadaal bell mig del nucli urbà, al Pla de Missa, al costat de la Rectoria de Copons.

Historia:

  • Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d’altres estructures.
  • La datació està relacionada amb la construcció de l’edifici de la Rectoria.

Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d’una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d’un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un sortidor central . Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la Rectoria de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.

Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.

Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.

Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.

Això si, esta molt ben conservada i arreglada.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de la Rectoria de Conill de Pujalt

Continuem un dia més a Conill agregat de Pujalt, visitant les seves Fonts Urbanes.

En la placeta de la Rectoria que està enjardinada i amb jocs per a nens, hi ha una font.

L’estructura d’aquesta font esta feta de petits rocs tot ella, disposa d’una aixeta de palanca moderna,

L’aigua cau a una pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Era de l’església de Granera

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. 

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de la Rectoria de Granera

El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
  • L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
  • Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
  • Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.

Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.

En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font del Casal Santa Magdalena de Corbera de Llobregat

El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3  de Corbera de Llobregat.

Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.

L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.

Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.

L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.

Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.

Disposa d’una petita pica rectangular.

Recull de dades: Diba. i Propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Masia de Sobirana de Ferrans amb l’Esglesia i Pou de Balsareny

Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • L’indret és documentat des del segle X, i l’església des del segle XII.
  • El mas, així com l’església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.
  • El mas, desenvolupat a recés de l’església, pel que es pot observar, és el resultat de diverses transformacions del que havia estat l’antiga rectoria.

Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.

Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.

A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5096_01.jpg

Una lliça tanca el conjunt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5095_01.jpg

Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Pou de la Rectoria de Vallromanes

El Pou de la Rectoria, està situat en una petita plaça ubicada en el carrer de Mossen Valencia amb l’avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes.Aquest pou deu de ser molt antic, està fet tot de pedres i tancat per una coberta ovalada.Si el mirem, es com si estigues d’esquena, la seva finestra amb reixa, esta en la part que dona al mur de la Rectoria, i a un nivell mes baix del carrer.Ens recorda a un petit “pou de glaç “.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé