El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.
Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.
Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.
Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…
L’Arbre trenat de Terrassa esta situat en el lateral dret de la rotonda o Plaça de la Bicicleta, en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb el Passeig de les Lletres de Terrassa.
En aquest punt, estan plantats varis arbres joves,
un d’ells el seu tronc presenta en el seu tronc un trenat o curvatura molt curiosa.
En la seva part inferior podem apreciar una ferida en la part del tronc que dona a la via,
podria pertanyé a algun cop rebut per algun vehicle.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
Ahir us vaig presentar la 1ª partde Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.
Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).
Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.
La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.
Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.
Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.
En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,
En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.
Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,
Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.
Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.
Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,
També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.
He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.
Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).
Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.
És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.
Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,
travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,
i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)
La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.
El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres
i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.
La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.
Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.
Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.
Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar al Pèlag Gran deixareu el Parc dels Talls, seguiu el carrer Talls, tot passant entre vinyes i bosc, veureu a l’esquerra una zona habilitada com aparcament, on es necessari deixar el vehicle, seguiu a peu fins arribar a l’entrada del Pèlag Gran.
Una cadena no ens permet seguir amb vehicle, però si a peu.
Es el Pèlag més gran de tots els cinc.
A la llarg de las seves rodalies disposa de varis miradors que us poden donar idea de la seva grandària.
Va ser l’últim d’extreure el guix per la seva comercialització.
A les seves pròximes explanades trobareu llocs per fer un àpat.
Vigileu si porteu criatures, que no caiguessin a dins de l’aigua.!
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.