Del petit poble de Sant Jaume de Frontanyà, ens situarem davant de Cal Marxandó, carrer de baix, número 7.
La vista se’ns va a un bonic Pou situat front l’entrada de la casa.
Es d’estructura arrodonida, disposa d’una finestra amb reixa, per extreure l’aigua, per sobre esta tancada amb teules.
En un costat te una petita pica. Adornat amb testos amb plantes i flors.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.
A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,
Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval
L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut.
Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.
Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.
L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.
Roc de Colilles, esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.
Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,
alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.
Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Hort del Rector esta situat entre l’església de Sant Esteve i el Pont de la Vila de Bagà.
Es un hort comunitari, no massa gran en extensió.
Això si, molt ven parcel·lat i conreat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El carrer Subirà es un dels carrers més antics de Bagà.
En ell hi ha cases molt destacades que van formar part de l’historia de Bagà.
Adossada a la paret trobem una font metàl·lica i al seu costat un vell abeurador, actualment esta sec.
Dir que fer una passeig per el carrer Subirà es menester anar a peu, el cotxe no es possible el seu pas per ell.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;
a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,
on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet on a dalt hi ha l’ermita.
Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.
Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.
L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.
L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.
A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre bancs més de pedra.
Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Camí del Pontarró va paral·lel al riu Anoia.
Es un camí de ribera molt freqüentat per fer una passejar, BTB…
Principalment en èpoques de calor es pot gaudir de l’ombra i fresca dels arbres que hi han en aquest camí.
Destacant grups d’Àlbers de diferents mides,
Els grans són de gruixut tronc i allargades branques.
Alguns presenten una inclinació del seu troncs, a causa del vent
També els de tronc prim estan agrupats, fent pinya entre ells.
En el recorregut del camí hi han Oms, amb tronc gruixut i allargades branques.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,
l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.
Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,
està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,
ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.
Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,
I un rec ara tot sec…
En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.
També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.
Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.
El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.
Història:
Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.
Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.
Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.
Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.
En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).
Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.
Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al mirador de la Bagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.
Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .
A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.
En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.
Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,
ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 