La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,
un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.
Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.
La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.
L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.
En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.
Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.
Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:
L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.
Historia:
L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.
Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.
Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.
Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.
A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.
A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
Observacions:
Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Aquest recorregut es va fer durant la jornada de l’esport de l’any 2006.
1- FONT DELS BALSOS.
Podem arribar-hi pel propi camí de la font, que agafem cap al nord, poc després d’entrar al camí de l’Aregall, vora el cementiri.
Situada al caire de l’espadat deixat per la pedrera, una bona alzina ens mostra el seu emplaçament.
Aigua molt fresca a l’estiu i calenta a l’hivern que raja amb un doll abundantíssim. En èpoques de secada continua sortint amb la mateixa intensitat al costat d’una pica de pedra baixa que servia per abeurar-hi el bestiar de Cruïlles.
2- FONT FRESCA.
Coneguda amb aquesta denominació per la frescor de la seva deu, amb una veu migradíssima, que havia estat abundosa. Avui dia quasi sempres està seca.
Bellíssim racó, lloc ombrívol amb altes acàcies i alzines.
3- FONT D’AIGUAFREDA DE DALT.
Situada a la dreta abans de l’entrada a l’església, es va refer amb motiu dels 1.100 anys d’Aiguafreda de Dalt.
Antigament era una font de dos brocs a diferent nivell, ja que un alimentava l’altre en el pla d’entrada a l’església on s’hi fan els aplecs.
Font dels Enamorats
4- FONT DELS ENAMORATS.
Queda al costat de la riera de Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda de Dalt.
Hi ha una ceràmica amb un poema que diu:
“La parella enamorada / que els plau anar acostats / per a ell la font mes preuada / és la font dels Enamaorats”.
5- FONT DEL LLEÓ.
Situada al costat dret del torrent de la Llobeta. L’aigua rajava d’un gros cap de lleó i que avui encara enevinem malgrat haver estat trencada la ceràmica. També era anomenada la font del Xato, sembla ser perquè l’animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tant popular, que fins i tot serví per al paper moneda d’Aiguafreda.
6- FONT DEL PONTASCO.
Trobem avui aquesta font al costat llevant de la carretera de Ribes, davant del final del carrer Major, indret ara, amb un jardinet on antigament hi havia l’edifici anomenat “Portazgo”, conegut popularment com el Pontasco.
7- FONT DE LA PLAÇA.
Font pública situada a la cara nord de la plaça Major que es treia l’aigua amb un volant i mes endavant amb un motor
Font de la Plaça
Textos extrets del llibre : “Els noms tradicionals”
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
