Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)
A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.
Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.
Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,
Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.
Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.
Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.
Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.
El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.
El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.
La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.
Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.
I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,
Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.
Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix
i que connecten aquests indrets amb la Vila;
els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,
i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.
També estan a prop dels Horts allí existents.
Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.
Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.
Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.
Historia:
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
A l’extrem oposat del carrer Borgo San Jacobo hi ha la Font de l’Sprone. Aquesta font va ser construïda al final de les obres de l’aqüeducte encarregades per Ferran II, el 1638-1639, i executades per l’escultor Francesco Generini.
L’esperó de pedra està enriquit per un escut amb el símbol dels Mèdici i una font, que s’ha de considerar com un exquisit moble urbà, amb una conca en forma de petxina i un raig d’aigua que brolla d’una màscara grotesca, tot en un estil purament manierista tardà.
Va ser dissenyada per crear una cascada al davant, que desembocava a la conca inferior per a la recollida i eliminació de l’aigua.
Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,
ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.
La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.
Creant-se un espai de Biodiversitat.
Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.
Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.
Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.
Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.
On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.
Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,
amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.
Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,
i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.
Podem destacar arbres i arbusts com arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,
Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…
En el seu dia es va editar una Guia Botànica:
Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans
També a l’estiu es un bon refugi clímatic…
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.
Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.
Llibre:
Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.
Recull de dades: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 