Avui visitem: Font de la Plaça de l’Església de Montpalau

Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.

En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.

Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de la Plaça de les Eres de Sant Pere de Riudebitlles

La Font esta en la paret de la Casa de la Vila, Plaça de les Eres, 1 de Sant Pere de Riudebitlles.

Font urbana encastada a la façana de l’edifici de l’ajuntament.

Està formada per una aixeta metàl·lica i una pica de pedra a sota.

Està tota revestida i emmarcada amb rajola ceràmica amb motius decoratius;

amb l’escut municipal al centre i florals a la vora. 

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Bellmunt

Viquipèdia

Bellmunt de Segarra és un llogaret que pertany al municipi Talavera a la (Segarra). 

En aquest petit poble trobem una bonica font de xarxa pública.

Situada en una paret amb 4 rajoles amb motius de camp: un casador, un boletaire, un llaurador, i un sembrant.

L’aixeta per obrir-la es fa per medi granota metàl·lica, l’aigua cau a una pica semicircular. Al seu costat hi ha un seient .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les Escoles de Sant Pere de Riudebitlles

La Font de les Escoles, es de construcció molt senzilla.

Situada i adossada al mur de les antigues escoles del poble en el carrer Nou, 72 cantonada la Carretera.

Esta construïda amb totxanes primes i dins hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Santa Maria d’Argençola

Al lateral dret de l’església de Santa Maria d’Argençola, esta la Font, rodejada de vegetació.

En una roda de moldre, on hi ha una aixeta polsador.

L’aigua sobrant cau al terra i llisca fins on esta una reixa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’església de Sant Martí de Tous

La Font de l’església esta situada a un costat de l’església de Sant Martí de Tous.

D’una llosa plana hi han dos aixetes polsadors,

l’aigua cau a una pica enreixada a nivell casi del terra.

En el costat esquerre sobre la font, hi ha inscripció d’una poesia,

esta dedicada a la Mare de Deu del Roser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de glaç de Can Donadeu de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.

Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.

Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció

Historia:

  • Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
  • Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
  • El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
  • Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
  • «Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
  • Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
  • «El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
  • El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
  • El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
  • Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
  • A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
  • L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia

El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.

Bassa

Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.

Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.

El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.

Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.

El Pou de glaç de Can Donadeu va ser Declarat BCIL (bé cultural d’interès local) l’any 2021, el pou de glaç consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Javier Aranda “Randy” i Lina Aguasca

Arbres: L’Alzina de Pedrafita de Rubió

S’arriba a l’Alzina de Pedrafita per la carretera BV-1031, de Rubió  direcció Els Prats de Rei, situada a l’era del mas Pedrafita.

L’alzina de Pedrafita es troba situades a l’antiga era, davant el mas Pedrafita.

Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 3,35 m, amb una part del tronc interior buit.

L’alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa.

La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. 

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Can Codinelles de Rubió

El Safareig de Can Codinelles esta al Pla de Rubió, a prop de la  cruïlla entre el camí de Ca la Rosa i el Camí de Sant Pere d’Ardesa de Rubió

Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània.

Correspon a una construcció de planta trapezoidal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior.

Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest.

A la paret sud hi ha una pica de pedra  per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels rentadors de Mediona

El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.

Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.

Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.

El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,

entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.

La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.

Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.

Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i

La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero