Avui destaquem: La Font del Collet de Monistrol de Calders

Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista  al fer la corba,  

des d’allí cal seguir un corriol tot recta.

Historia:

  • L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
  • Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.

La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.

El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,

a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.

Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.

Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…

a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua

resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.

Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,

Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font dels Enamorats de Sant Llorenç de Morunys

La Font dels Enamorats és una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cóm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys camí del Santuari,

 i a la vora la carretera que mena d’aquesta vila a Coll de Jou.

Està connectada a la xarxa d’aigües de la vila.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.

Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la placeta del Santuari de la Cova de Manresa

Aquesta modesta font, és situada en la placeta front de l’entrada del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa,

en la paret del camí o passatge de la Cova, dins d’una fornícula hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una petita pica. Està sota d’un plataner que li dona ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font Plaça de la Vila de Gironella

La Font Plaça de la Vila, esta situada en un costat de la citada plaça a tocar de l’església Vella.

Esta arreglada amb rajoles modernes, al centre te l’aixeta polsador i l’aigua de xarxa pública cau a dins d’una pica rectangular no massa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Gibert de Gironella

La Font de can Gibert està situada en la zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z, passat el cementeri. Un camí a l’esquerra indicat per un cartell hi porta, abans d’arribar a la masia.

L’estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània.

La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l’aixeta de maneta.

Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l’estructura.

Al costat hi ha una vella bassa allargada i no massa gran, actualment és seca.

Deuria fer-se servir per regar els horts o conreus propers.

Observacions:

Queda una mica amagada, cal seguir els diferents cartells que hi porta directament .

La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Avui coneixerem: La Font del carrer de Sant Marc de Manresa

Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.

La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,

És una font molt antiga, situada a peu del carrer,

sota d’una petita balma que forma la roca.

Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.

Fotografia arxiu Rasola: 2001

Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.

Recull de dades de la Capella: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Dipòsits de Gironella

La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.

La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;

al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.

Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.

La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.

El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.

El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero