Antic Pou i ara Font de la Vila de Copons

L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.

Historia:

  • L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
  • Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
  • Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
  • La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.

Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.

Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.

Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.

A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.

Observacions: 

Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig de la Rectoria de Granera

El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
  • L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
  • Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
  • Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.

Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.

En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Muralles de Constantí

A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.

Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.

La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,

i front de l’antic Safareig del poble.

L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pequenyo de Gironella

La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.

Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
  • Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.

La font està situada al costat de llevant dels horts,

delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,

fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.

Cal baixar unes escales d’obra.

En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.

El nom de la font li dóna la casa propera.

Actualment, no hi raja aigua…

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Dipòsits de Gironella

La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.

La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;

al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.

Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.

La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.

El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.

El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Forroll de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.

Historia:

  • Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
  • La casa està documentada des d’època medieval.

La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.

El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.

El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 2 de Castellterçol

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 2 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Historia:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII (Descrita ahir ) i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels “Estanys de la Ginebreda”.
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d’obres de rehabilitació per poder-ne visitar l’interior: s’hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua.

És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.

En destaca l’esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d’espart.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. L’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l’anomena “Pou de glaç 2”.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Roure de Viladecavalls

Per anar a la Font del Roure, cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.

Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.

Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.

L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.

A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero