Arxiu d'etiquetes: Plaça

Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

Publicat el per
Respon

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de la Plaça de l’Església de Montpalau

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Fonts urbanes

Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.

En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.

Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un nou projecte de plantes en la Plaça de Immaculada de Terrassa

Publicat el per
Respon

Obres de transformació la plaça de la Immaculada de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa va iniciar el passat juliol les obres de millora de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara. El projecte consta d’un pressupost total de 41.800,35 euros i una superfície d’actuació de 121 metres quadrats.

Segons van explicar des del Consistori, els treballs tenen com a objectiu transformar la plaça per millorar la convivència veïnal i protegir les façanes dels edificis que l’envolten.

La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, va visitar durant el matí els treballs de plantació de vegetació arbustiva i enfiladissa a la plaça de la Immaculada.

Des del Consistori expliquen que la plantació està formada per espècies resistents a la sequera, persistents i de llarga durada, i recalquen que aquesta intervenció “contribueix a millorar l’entorn i a afavorir la enfiladissa . Els treballs s’emmarquen en la creació d’un llindar verd entre la plaça i els edificis del voltant.

Les obres civils de la plaça Immaculada van finalitzar el passat mes de  juliol, amb la instal·lació de dos parterres enjardinats i una nova distribució del mobiliari urbà en les zones de pas. Tot i això, a causa de les altes temperatures, la plantació es va programar per a aquesta tardor.

De cara a la primavera de 2026, l’Ajuntament preveu que l’aspecte de l’entorn de la plaça “canviarà significativament” i afirmen que estarà “en harmonia amb la resta de les zones verdes del barri d’Ègara”.

“Aquesta intervenció crearà un llindar verd entre la plaça i els edificis, contribuint a embellir i humanitzar aquest espai públic”, va explicar la regidora d’Obra Pública i Manteniment Urbà, Montserrat Alba, durant l’inici de les obres de la plaça el passat de juliol. D’aquesta manera, el Consistori també vol donar resposta a “una demanda veïnal històrica que ens reclamaven reduir els danys i sorolls ocasionats pels jocs de pilota a la plaça, que afecten les façanes dels edificis”, va afegir la regidora.

Recull del Text: Mon Terrassa

Text: Oriol Manrique / data 30/10/2025

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Estaràs

Publicat el per
Respon

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Cedre gran de la Plaça de la Llaurada de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
  • El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
  • L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
  • Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
  • Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.

A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.

L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,

i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.

El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.

Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Pau Casals de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.

Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça del Castell de Copons

Publicat el per
Respon

La Plaça del Castell esta al nord del nucli urbà, entre el carrer del Castell i la pujada del Castell.

Font molt senzilla, es una petita columna adossada a una paret d’una casa.

Disposa d’una aixeta de polsador moderna.

La pica és bastida en maons semicircular.

Des d’aquest punt podem veure una vista molt bonica dels boscos de Copons,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de Sant Guim de Freixenet

Publicat el per
Respon

La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.

Va ser construïda l’any 1943.

Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.

Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de la Dolors de L’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

La Font, esta situada en un costat de la Plaça de la Dolors de L’Astor de Pujalt.

La font es una estructura d’obra, en forma d’arcada, decorada amb rajoles de color taronja clar entre mig de dues colomnes.

Al centre hi ha l’aixeta de maneta, l’aigua cau a una gran pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero