Visitem: La Font de la Placeta de Borredà

Esta en la petita placeta de sobre el carrer de Manresa amb el carrer de Dr. Miquel Vilardell i Picas i amb el carrer de l’església de Borredà.

Font senzilla adossada a la paret d’una casa, en forma de fornícula, on te una aixeta de polsador que dona l’aigua a una pica arrodonida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Cal Sabater de Vilada

La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.

Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Parc dels Gronxadors de Vilada

La Font del Parc esta en l’interior del parc dels Gronxadors.

Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970.

Es tracta d’una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s’enlaira gairebé 3 metres.

Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d’una pica a la base, que és de pedra tosca picada.

Només raja l’aixeta polsador de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del carrer de Joan Altet de Sant Pere de Riudebitlles

La Font esta a l’inici del carrer de Joan Altet i al costat de la plaça del Terraplè de Sant Pere de Riudebitlles.

És una construcció d’obra vista, de composició esgraonada.

A la part superior de l’estructura hi ha fixada una aixeta metàl·lica de polsador.

L’aigua cau en una pica quadrangular d’obra. 

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de La Panadella de Montmaneu

Situada a tocar l’antiga N-II, entre el carrer de la Panadella i l’antic camí de Sant Guim.

La Panadella vol dir lloc de parada o d’aturada. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera Nacional i actual autovia, ha configurat la historia de Montmaneu.

La Font fou construïda al voltant de 1950 quan la Panadella començava a ser un lloc de serveis.

L’espai fou remodelat el setembre de l’any 2008.

Te una aixeta polsador en cada cara, l’aigua cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de la Plaça de l’Església de Montpalau

Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.

En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.

Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les Escoles de Sant Pere de Riudebitlles

La Font de les Escoles, es de construcció molt senzilla.

Situada i adossada al mur de les antigues escoles del poble en el carrer Nou, 72 cantonada la Carretera.

Esta construïda amb totxanes primes i dins hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Fortesa de Sant Pere Sallavinera

Sant Joan de la Fortesa

El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.

En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.

D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.

A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Passatge de Ramon Davins d’Argençola

Una de les fonts de dintre del casc urbà d’Argençola, es la situada en el Passatge de Ramon Davins i al costat d’unes escales.

D’un enrajolat blau petit, hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau a una pica rectangular

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Lleó de Veciana

La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.

La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.

Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.

Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,

un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.

La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.

Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.

L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.

L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.

Observacions: 

Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.

Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero