Àrea d’estada de can n’Oriol de Rubí

Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,

on s’arriba pel camí de can n’Oriol.

Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.

Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,

es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.

Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.

A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,

i activitats esportives.

Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.

De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plàtans de la Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font i els dos Plàtans de can Cabanyes, estan a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A., un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats. Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge.

Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i bassa de “La Caseta” en Camps de Fonollosa

Des de Camps veïnat de Fonollosa, cal anar al mas de “la Caseta”, tot abans passant per la Creu de Terme,

Una vegada arribem a la masia, el Pou esta en el costat esquerra de la casa.

Es un Pou circular, d’estructura cilíndrica i tapat per dalt,

Disposa d’una portella de fusta com accés. Esta a l’ombra d’una parra de raïm.

A poca distància i front a la casa, hi ha una vella bassa rectangular, que en èpoques queda tapada per la vegetació.

Actualment no hi ha aigua, esta completament seca.

Us recordem que esteu dins d’una finca particular que cal respectar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres –  L’Alzina de l’entrada a Olvan

Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.

Està al costat de camps cultivats.

És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.

Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero