Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Herbes remeieres i especies

Publicat el per
Respon

Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.

Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.

Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.

Mes dades:

Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.

Espai dins del Convent destinat a despensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ampliació i millores al Parc de ca n’Oriol de Rubí

Publicat el per
Respon

El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.

Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.

A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,

on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.

La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,

on els més petits podran gaudir de diversos jocs,

hi ha una Font

així com alguna taula i seients.

A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes del Parc del Vaixell de Montgat

Publicat el per
Respon

El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.

En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,

i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,

amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:

A

B

C

Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Passera de Castellar de l’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,

Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.

Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.

Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.

Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Publicat el per
Respon
Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbre mort per la Biodiversitat a Terrassa

Publicat el per
Respon

Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.

Creant-se un espai de Biodiversitat.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.

Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.

Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Xarxes de retenció de sòlits en Sabadell

Publicat el per
Respon

Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.

Us passo l’explicació del motiu:

La seva estructura de retenció de sòlits:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero