Parc de la Pau de Pont de Vilomara

El Parc de la Pau esta situat entre les carreteres BV-1224 i BV-1225, per sota del Cementeri i el carrer Passeig de la Pau de Pont de Vilomara.

Es un Parc dividit entre dues parts, la que es més esportiva i urbana i la part més verda.

Podem dir que es un Parc nou i en període actual de remodelació. Destaca el Skatepark per gaudir de forma lliure,

També hi han espais de jocs per els infants i aparells per a gent adulta.

Disposa de taula de pín pon, petit rocòdrom, tobogans i altres jocs.

Per les rodalies hi han bancs i papereres.

En la part de la zona verda, s’ha conservar els arbres originals d’aquest espai,

principalment alzines, aprofitant que es una zona amb molta ombra.

I s’han col·locat taules i bancs per fer pin nic.

Per a més dades sobre aquest Parc, podeu visitar l’enllaç adjunt de l’Ajuntament del Pont de Vilomara:

https://www.elpont.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/parc-de-la-pau.html

Es un Parc molt variat i amb molts motius per passar una estona o jornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes de Castellfollit de Riubregós

Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.

En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Pins de Fonollosa

Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,

a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.

Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.

Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina gran de Fonollosa

L’Alzina que ens referim, esta a la dreta del final del carrer de Santa Elena de Fonollosa.

Esta en l’espai exterior de l’empresa AGRISER, es pot veure sense entrar a l’espai on esta ubicada, donat que es privat !.

Es una Alzina destacada per les seves dimensions.

Amb tronc gruixut i branques molt considerables i que formant una copa arrodonida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Molí de Castellar d’Aguilar de Segarra

El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.

Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.

Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.

El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.

A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.

Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Estació d’Aguilar de Segarra

Darrera de l’estació d’Aguilar de Segarra, hi ha uns jardins, on esta ubicada la font.

Es una font molt senzilla, feta d’obra en forma triangular, on hi ha una aixeta polsador.

L’aigua es de xarxa pública, cau a una reixa a nivell de terra.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero