La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders i a sota de l’església de Sant Feliu,
forma un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…
Curiosament, podem veure un grup d’ànecs separats entre mascles i femelles.
Es un espai natural que és conserva com fa anys en rere.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero
La Font de l’església nº 2 esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.
Historia:
L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.
L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.
La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.
Historia:
L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.
Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.
Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,
La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.
La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.
A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.
A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica
i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.
En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.
Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies i Col-laborador: Albert Blanch
La Font de l’Església esta a prop de l’església de Gironella.
És molt senzilla, d’un roc no massa gran i al centre hi ha una aixeta antiga de polsador.
L’aigua cau a una pica semi circular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta petita Font, esta darrera de la Capella de Sant Corneli i a prop de l’Església.
Adossada a la paret d’un edifici, esta feta per rajoles un polsador a certa distancia fa que surti l’aigua i caigui a una pica semi rodona d’obra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font d’avui esta adossada en la paret d’un edifici del Barri vell (o de dalt) a prop de l’església vella de Santa Maria d’Oló.
Construïda d’obra amb similitud a les pedres dels edificis antics del barri, amb data de 1992 que esta inscrita a la pedra principal.
Es una construcció petita, d’un roc arrodonit per dalt amb l’aixeta de polsador que cau a una petita pica que deu ser molt antiga, en cada costat unes pedres planes per si es vol assentar-se
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font a la zona de Sant Esteve esta a peu de carretera, a l’alçada de l’església de Sant Esteve nou de Marganell.
La Font esta dins el mur de pedra sobre el qual hi ha l’església. La font es troba dins d’una obertura d’arc de mig punt, amb les pedres col·locades a plec de llibre. Dins d’aquesta hi ha el galet metàl·lic. No té pica, per la qual cosa l’aigua cau sobre una base de pòrtland, on hi ha un forat per on desguassa. L’aigua que raja prové del subministrament municipal.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M. Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Els tres Eucaliptus que ens referim, estant en un costat d’una plaça i a la vegada es aparcament a prop de l’Església de El Bruc.
Són amb branques molt allargades cap a munt, la sequera d’aquesta any, ha marcat molt les fulles que es veuen molt pàl·lides.
Sota dels arbres i a l’ombra hi ha dos bancs de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cal situar-se en l’església (nova) de Sant Pere de Viladecavalls del municipi de Calders.
En part frontal de l’església i adossada al mur a l’esquerra, esta la font, actualment no raja aigua, disposa d’una pica. Tota l’estructura esta feta de maons i pedres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 