L’Era de l’església de Granera

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. 

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de cal Gironella de Sant Pere Sallavinera

Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en el Camp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.

Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.

En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Cercs

A poca distancia de l’església de Cercs hi ha una font.

Font molt senzilla, la seva estructura esta dins de la roca, amb forma de capelleta.

Disposa d’una aixeta polsador, i l’aigua cau a una pica on desguassa.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Xiprer del Pla del Campaner de Sant Hilari Sacalm

El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.

Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.

Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,

del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,

actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,

per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.

Front seu disposa de dos bancs d’obra.

El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,

coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La riera de Sant Joan. Natura i vida de Monistrol de Calders

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders i a sota de l’església de Sant Feliu,

forma un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Curiosament, podem veure un grup d’ànecs separats entre mascles i femelles.

Es un espai natural que és conserva com fa anys en rere.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font de l’església nº 2 de Monistrol de Calders

La Font de l’església nº 2  esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font.
  • La situació d’aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l’església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà.
  • Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l’Ajuntament del moment d’inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.

L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.

La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de l’església nº 1 de Monistrol de Calders

La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font, coincidint en un període d’importants canvis al poble, obres d’ampliació de l’església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional.
  • La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.

L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.

Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.

Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Santa Llúcia de Sobremunt

Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,

La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.

La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.

A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.

A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica

i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.

En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch