Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.
Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,
d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,
amb un tronc gruixut i branques destacables.
A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,
Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Situat a la serra de Falgars, s’hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d’arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71.
Actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes, fonts i lloc per dinar.
Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Déu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un “lloc de moltes falgueres”.
A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a pobletans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes.
En són dates especials la Trobada de pobletans i expobletans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)
Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.
Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.
El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.
S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.
Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.
El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.
Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.
Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
Principis segle XX – Safareig
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
estan situats en els Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l’Escorxador,
just al final de la pista de basquet dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Aquest monòlit va ser col·locat a l’actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d’aigües de l’any 1957.
Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebenista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d’origen, els Hostalets de Pierola.
Cucurella va ser un dels quatre promotors de l’edificació del Casal Català.
Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a la urbanització de la plaça de cal Figueres l’any 2003.
L’any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa.
Bloc de pedra que fa la funció de font.
S’hi pot llegir la inscripció “A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Parcerisas Valls
Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat
Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners,pollancres, moreres…
A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.
Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.
En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,
Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu
que fa estar en aquest espai natural molt be.
Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.
També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
El Lledoner esta en el carrer del Trull, 29 dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Lledoner, arbre molt valorat per l’ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d’Orient.
El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX.
Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0’85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l’actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l’arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.
Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.
Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.
El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,
pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
fonts naturals, aigua, muntanya i més 